Llagut
Un llaüt o llagut és una barca de fusta, sovint amb aparell de vela llatina, però no obligatòriament. En l'actualitat moltes d'aquestes barques han estat motoritzades. Els llaüts sovint són propulsats amb rems.[1]
Al mar, s'hi anava amb tripulacions de cinc, set o nou homes, en llaguts oberts o cobertats, de menys de deu metres d'eslora, que aparellaven la vela llatina, per aprofitar el vent i la força dels rems per anar a calador o fugir de la maltempsada.[2]
Els llaguts eren construïts i reparats per mestres d'aixa i calafats. Al llarg del litoral hi havia petites drassanes a les platges on treballaven mestres d'aixa per construir tota mena de bastiments, d'una manera molt artesana i pròpia, resultat d'uns sabers i unes pràctiques transmeses de pares a fills.
Es feien barques sòlides i molt marineres, sense plànols, amb una experiència acumulada que dotava l'ofici d'un estil recognoscible.
Cap als anys vuitanta del segle xx, els polièsters i la construcció estandarditzada van començar a substituir la fusta com a matèria principal, canvis paral·lels a tota l'activitat marítima, resultats de noves necessitats i d'adaptacions a les noves tècniques.[2]
Actualment, el club més gran de la Costa brava és el Club Rem Pescadors de Lloret de mar amb més de 100 vogadors/res i 10 tripulacions diferents.
Clubs de regates modifica
- Catalunya:
- València:
- Andalusia:
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Antonio Sañez Reguart. Diccionario histórico de los artes de la pesca nacional. Impr. de la viuda de Don J. Ibarra, 1792, p. 296– [Consulta: 26 setembre 2010].
- ↑ 2,0 2,1 «La marineria i la pesca». Culturcat (Generalitat de Catalunya). Arxivat de l'original el 2013-05-21. [Consulta: 2 octubre 2012].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llagut |