Llançacoets Antitancs Tipus 4 de 70 mm

El Llançacoets Antitancs Tipus 4 de 70 mm era un llançacoets antitancs japonès utilitzat l'ultim any de la Segona Guerra Mundial. Es va dissenyar com a arma per a la defensa del territori japones, en cas d'invasió per part de les forces aliades. Era similar al Panzerschreck alemany i al Bazooka americà.

Infotaula d'armaLlançacoets Antitanc Tipus 4 de 70 mm
País d'origenImperi Japonès Modifica el valor a Wikidata
Història de servei
GuerresSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Història de producció
Quantitat3.500 Modifica el valor a Wikidata
VariantsCap
Especificacions
Pes8 kg
Longitud1.500 mm Modifica el valor a Wikidata
Calibre74mm
Velocitat de la bala100 m/s

Història modifica

El 1944, les tropes americanes en la campanya del Pacífic van començar a utilitzar el M1 Bazooka contra les forces japoneses. Com a resposta, l'Exèrcit Imperial Japonès va començar a desenvolupar el llançacoets Tipus 4. Al contrari que el coet americà, que utilitzava aletes per a estabilitzar-se al vol, el coet japonès, tenia un sistema de venturis amb angles a la base del coet, que ajudava l'ajudava a rotar en el vol, per tindre més estabilitat, similar als coets de 20 cm d'HE ('Hight Explosive', de l'anglès: 'Alt Explosiu').[1]

Desenvolupament modifica

 
Llançacoets Antitanc Tipus 4 de 70 mm, desmuntat

El llançacoets estava fet en dues parts, que es juntaven en un punt, similar al Llançacoets Americà de 3,5 inch. Estava dissenyat per a ser disparat per un soldat d'infanteria estirat a terra. L'arma utilitzava un bipode similar al que utilitzava la metralladora lleugera Tipus 99. L'usuari, s'havia de tumbar en un angle de 45 graus amb respecte al llança coets, sitiat a la.part esquerra d'aquest, i el carregador estava situat en una posició similar però a l'altre banda. La empunyadura i el sistema de foc estaven situats a la part de darrere del llança coets. El cable del sistema de foc, anava des d'on estava el sistema de foc, fins a la part del final, on estava situat el detonador. El detonador i el pim de foc, estaven montats en un braç de l'arma. Aquest braç estava sitiat a la part superior del canó i fora del punt per on es carregava el coet, quan estava en la posició de carregat. Posant el pin que aguantava el braç en posició al voltant del canó, i d'una molla de pressió, i apretant el gallet, el martell feia que el detonador detonés i el coet feia ignició i disparava.

Projectil modifica

El coet de 70 mm, utilitzava un detonador de morter, com el coet de 20 cm. Quan s'equipava el coet amb un detonasor d'artilleria, no es podia tornar enrere i no es podria desmuntar. Els fusibles dels morters japonesos de 81 i 90 mm, utilitzaven un fil de cisalla per a fer que els seis projectils fossin més segurs. El cable passava pel cos de llautó del projectil i el pin de detonació de llautó i alumini. Quan el projectil impactava, el pin es veia obligat a retrocedir, trencant el fil i alliberant el pistó per a colpejar el pinçador i el detonador del projectil.

Referències modifica

Vegeu també modifica