Llarg segle XVIII

L'anomenat llarg segle XVIII (anglès: Long 18th century) és un concepte utilitzat per un nombre d'historiadors britànics de manera anàloga al curt segle XX i llarg segle XIX d'Eric Hobsbawm. La intenció del terme és fer referència a un període històric més natural que la simple utilització del "segle XVIII" marcat pel calendari. Aquesta era històrica occidental és marcada per dos esdeveniments rellevants especialment per al Regne Unit: s'iniciaria amb la Revolució Gloriosa de 1688 i els canvis sociopolítics que va suposar, i s'allargaria fins a la batalla de Waterloo de 1815, on l'hegemonia colonial mundial recauria en els britànics amb la caiguda de Napoleó. D'altres definicions amplien la cronologia fins a 1660-1830, interessant-se més en quüestions més d'ordre social general o esdeveniments polítics globals.[1][2][3]

Entre altres línies de recerca relacionades amb aquest tema, la Universitat Harvard té un grup dedicat a les relacions entre aquesta periodització històrica i el romanticisme, que va sorgir cap a meitats del segle XVIII,[4] mentre que d'altres posen l'èmfasi en l'abast del moviment paneuropeu de la Il·lustració[5]

ReferènciesModifica

  1. O'Gorman, Frank (1997). The Long Eighteenth Century: British Political and Social History 1688–1832 (The Arnold History of Britain Series). A Hodder Arnold Publication.
  2. Baines, Paul (2004). The Long 18th century. London: Arnold.
  3. Marshall, P. J. (Editor) (2001). The Oxford History of the British Empire: Volume II: The Eighteenth Century (Oxford History of the British Empire). Oxford University Press, EUA.
  4. Col·loqui sobre el llarg segle xviii i el Romanticisme. Lloc web de la Universitat Harvard
  5. «Facultat d'història de la universitat d'Oxford». Arxivat de l'original el 2015-09-11. [Consulta: 15 agost 2015].