Llavaners
Llavaners era un poble, ara abandonat, del terme municipal de Soriguera, de la comarca del Pallars Sobirà, dins del territori de l'antic municipi de Soriguera.
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Estat | Espanya | |||
| ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| ||||
Província | província de Lleida | |||
| ||||
Comarca | Pallars Sobirà | |||
| ||||
Municipi | Soriguera ![]() | |||
Població humana | ||||
Població | 0 (2022) ![]() | |||
Geografia | ||||
Altitud | 1.302,2 m ![]() | |||
Dades històriques | ||||
Festa patronal | Segon cap de setmana d'agost | |||
Codi INE | 25208001600 ![]() | |||
Codi IDESCAT | 2520810016700 ![]() | |||
Estava situat en un coster a ponent de Vilamur, al nord-est de Malmercat i al nord de Tornafort.
Llavaners tenia la capella de Sant Serni de Llavaners, que ja consta en ruïnes des de, almenys, el 1962.
Etimologia
modificaSegons Joan Coromines,[1] Llavaners prové del llatí lavandarium (safareig, rentador). És un topònim ja romànic, probablement medieval.
Història
modificaEdat mitjana
modificaLlavaners té els seus orígens en una antiga quadra medieval.
Edat contemporània
modificaPascual Madoz dedica un article breu del seu Diccionario geográfico...[2] a Llavaners (Llabanes, Casa de). S'hi pot llegir que és una masia o casa de camp del districte municipal de Puiforniu i de la parròquia de Malmercat. Es troba al peu d'una muntanya, i constava ja en aquell moment d'una sola casa. Les terres són fluixes, muntanyoses i pedregoses. S'hi produïa sègol, patates, mongetes, nous, peres, cireres i prunes. S'hi caçaven de perdius, conills i llebres, i s'hi pescaven truites. Els seus habitants es comptabilitzaven amb els de Puiforniu.
Referències
modificaBibliografia
modifica- Coromines, Joan. «Llavaner, Llavanera, Llavaneres». A: Onomasticon cataloniae. V L - N. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1996. ISBN 84-7256-844-X.
- Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
- Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Soriguera - Estac». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.