Llavaners

poble de Soriguera

Llavaners era un poble, ara abandonat, del terme municipal de Soriguera, de la comarca del Pallars Sobirà, dins del territori de l'antic municipi de Soriguera.

Plantilla:Infotaula geografia políticaLlavaners

Localització
Map
 42° 22′ 40″ N, 1° 08′ 26″ E / 42.37779°N,1.140449°E / 42.37779; 1.140449
EstatEspanya

Comunitat autònomaCatalunya

Provínciaprovíncia de Lleida

ComarcaPallars Sobirà

MunicipiSoriguera Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població0 (2022) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud1.302,2 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Festa patronalSegon cap de setmana d'agost
Codi INE25208001600 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT2520810016700 Modifica el valor a Wikidata

Estava situat en un coster a ponent de Vilamur, al nord-est de Malmercat i al nord de Tornafort.

Llavaners tenia la capella de Sant Serni de Llavaners, que ja consta en ruïnes des de, almenys, el 1962.

Etimologia

modifica

Segons Joan Coromines,[1] Llavaners prové del llatí lavandarium (safareig, rentador). És un topònim ja romànic, probablement medieval.

Història

modifica

Edat mitjana

modifica

Llavaners té els seus orígens en una antiga quadra medieval.

Edat contemporània

modifica

Pascual Madoz dedica un article breu del seu Diccionario geográfico...[2] a Llavaners (Llabanes, Casa de). S'hi pot llegir que és una masia o casa de camp del districte municipal de Puiforniu i de la parròquia de Malmercat. Es troba al peu d'una muntanya, i constava ja en aquell moment d'una sola casa. Les terres són fluixes, muntanyoses i pedregoses. S'hi produïa sègol, patates, mongetes, nous, peres, cireres i prunes. S'hi caçaven de perdius, conills i llebres, i s'hi pescaven truites. Els seus habitants es comptabilitzaven amb els de Puiforniu.

Referències

modifica
  1. Coromines 1995.
  2. Madoz 1845.

Bibliografia

modifica
  • Coromines, Joan. «Llavaner, Llavanera, Llavaneres». A: Onomasticon cataloniae. V L - N. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1996. ISBN 84-7256-844-X. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Soriguera - Estac». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 

Enllaços externs

modifica