Obre el menú principal

Els llegats exteriors eren una de les categories d'ambaixadors romans que tenien com a missió anar a països estrangers en representació del Llegat romà.

Quan tornaven anaven al temple de Saturn i dipositaven les seves credencials als qüestors; aquestos entregaven presents als llegats, regals anomenats lautia; si algun ambaixador estava malalt el qüestor s'ocupava de la seva salut i si moria havia de pagar les despeses del seu funeral amb càrrec al tresor públic. Quan el nombre d'ambaixadors es va incrementar el costum es va limitar a la recepció de credencials.

Alguns ambaixadors no podien entrar a Roma, generalment quan es tractava d'ambaixadors d'estats en guerra contra la república, i sovint eren obligats a abandonar Itàlia en aquestos casos o se'ls donava audiència fora de la ciutat, al temple de Bel·lona. Els ambaixadors es comunicaven per intèrprets i les actes s'aixecaven en llatí. El retòric grec Moló, mestre de Ciceró, fou el primer ambaixador estranger que es va dirigir al senat en llatí.

La lex Gabinia va decretar que del primer de febrer al primer de març el senat havia de donar audiència als ambaixadors estrangers.

Durant tot el període de la república i l'Imperi els ambaixadors estrangers foren considerats sagrats i inviolables.

Vegeu tambéModifica