Llegenda

narració tradicional

Una llegenda és un relat sobre fets extraordinaris que és narrat d'acord amb un pacte comunicatiu de versemblança i que suscita entre els interlocutors actituds d'aprovació, dubte, escepticisme o negació.[1][2]

Jaume I el Conqueridor protagonitza moltes llegendes catalanes.
Llegendas catalanas, de Maria del Pilar Maspons i Labrós (1881)

Tipus

Com a gènere del folklore comprèn relats variats pel que fa a la temàtica i els seus protagonistes. Es pot parlar de llegenda contemporània, d'ànimes, de tresors, demònica, màgica, sacra, satànica, sobre personatges i fets històrics. També ha tingut un tractament des de la historiografia i la literatura culta.[3]

Llegenda contemporània

Llegenda que tracta sobre temes actuals i serveix per gestionar les pors i inseguretats humanes.[4]

Llegenda d'ànimes

Llegenda que protagonitzen ànimes en pena i ànimes condemnades que volen redimir-se per descansar en pau, com per exemple la del Comte Arnau.[5]

Llegenda de tresors

Llegenda sobre l'obtenció de tresors amagats que poden estar custodiats per éssers extraordinaris.[5]

Llegenda demònica

Una llegenda demònica és protagonitzada per personatges que intermedien entre el món real i el món sobrenatural com són les encantades, les dones d'aigua, els follets, els menairons, els dimonis boiets o altres.[3]

Llegenda màgica

Llegenda sobre la confrontació entre personatges humans, en què un dels quals té un poder sobrenatural.[3]

Llegenda sacra

Llegenda protagonitzada per un personatge de la religió oficial amb capacitat per a realitzar miracles i resoldre així els conflictes dels humans.[3]

Llegenda satànica

Llegenda on un personatge humà s'enfronta al Diable.[3]

Llegenda sobre personatges i fets històrics

Llegenda sobre un personatge històric que posa de manifest la seva valentia i el seu coratge a través de fets extraordinaris.

Vegeu també


Referències

  1. Pujol, Josep M. (1991-1992): «Folklore narratiu: la rondalla i la llegenda». Dins De la literatura popular a la literatura culta. Seminari El Gust per la Lectura (curs 1991-1992). Generalitat de Catalunya / Departament d'Ensenyament / Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa / Servei d'Ensenyament del Català, p. 74. Inclòs dins Oriol, Carme; Emili Samper (eds.) (2013): Això era i no era. Obra folklòrica de Josep M. Pujol. Tarragona: Publicacions URV, p. 283, 284. (Consulta)
  2. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.34. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014]. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Oriol, Carme (2002): Introducció a l'etnopoètica. Teoria i formes de folklore en la cultura catalana. Valls: Cossetània, p. 69-76.
  4. Pujol, Josep M. [1986]: «Històries extraordinàries». Dins Carme Oriol i Emili Samper (eds.) (2013): Això era i no era. Obra folklòrica de Josep M. Pujol. Tarragona: Publicacions URV, p. 272. (Consulta)
  5. 5,0 5,1 Llegenda d'ànimes, TermFolk

Enllaços externs