Llei Hírtia
La llei Hírtia (lex Hirtia) va ser una norma legal de la República Romana, aprovada l'any 48 aC a proposta d'Aulus Hirti (després cònsol l'any 43 aC) contra els partidaris de Gneu Pompeu Magne, als que prohibia l'accés a les magistratures.[1] Ciceró diu: «Neminem Pompeianum, qui uiuat, teneri lege Hirtia dictitatis», que es tradueix per: «Cap dels pompeians que han sobreviscut queda exclòs d'observar la llei Hírtia». El mateix Ciceró la qualifica amb durs termes.[2]
| Tipus | llei  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 48 aC | ||
| Jurisdicció | antiga Roma | ||
Referències
modifica- ↑ Puente y Franco, Antonio de. Historia de las leyes, plebiscitos y senadoconsultos más notables des de la fundación de Roma hasta Justiniano. Madrid: Imprenta de Vicente de Lalama, 1840, p. 64 [Consulta: 14 abril 2022].
- ↑ Ciceró, Filípiques, XIII, 16