Llei de Brandolini

principi sobre la facilitat de deixar anar falòrnies

La llei de Brandolini o principi de l'asimetria de la bestiesa[1] és un postulat de l'informàtic italià Alberto Brandolini sobre la desinformació.[2] Fou formulada, per primer cop, a través d'una piulada de Twitter el 2013:[3]

« The bullshit asimmetry [sic]: the amount of energy needed to refute bullshit is an order of magnitude bigger than to produce it. L'asimetria de la bestiesa. La quantitat d'energia que cal per rebatre mentides és d'un ordre de magnitud superior que per produir-les. »
— Alberto Brandolini, 2013, [3]

El principi resumeix la constatació del fet que és molt fàcil de publicar una notícia enganyosa, un rumor sense fons o una teoria de la conspiració. No cal cap competència ni tasca de recerca. Tanmateix, per tal de desfer l'argument fals fa menester molta més energia i prudència científica. Les falòrnies simples circulen més ràpid que la informació fiable.[4] És una característica de la postveritat, quan per a l'opinió pública, els fets objectius tenen menys influència que les crides a l'emoció i a les creences personals.[5] S'aprofita la mandra intel·lectual,[6] que «impulsa a insultar abans de raonar, a adoptar acríticament les opinions alienes més afins als prejudicis i emocions, i a inhibir-nos de la fatigosa tasca de pensar per un mateix».[7]

Es tracta d'una propensió anticientífica i antimodernista de persones que s'estimen més conclusions fàcils en lloc de fer un esforç per comprendre el rerefons i el context de coses complexes. Un exemple és el terraplanisme. Pretendre «com tothom pot albirar, la terra és plana» costa menys comprendre que explicar els models complexos de la geometria i de la física.[8] La validesa aparent importa més que la validesa lògica o estadística. D'aquesta llei, se'n sol abusar en les tertúlies: oradors astuts elucubren comentaris superficials sense donar temps als altres a rebatre'ls en un període mediàtic raonable.[2] Els moderadors han de vetllar i distribuir equitativament el temps entre els participants.[9] Així, de fet, les regles de les tertúlies donen avantatge als simplistes a qui, segons la llei de Brandolini, cal menys temps.

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. «bullshit». A: Diccionari Anglès-Català. Barcelona: Grup Enciclopèdia. 
  2. 2,0 2,1 Sidera i Gallart, Alba «Nous uniformes per a velles estratègies». Idees, 30-09-2020.
  3. 3,0 3,1 Brandolini, Alberto. «The bullshit asimmetry» (en anglès), 11-01-2013.
  4. Raffio, Valentina «La por de la Covid-19 dispara les teories de la conspiració». El Periódico, 15-06-2020 [Consulta: 15 març 2023].
  5. Bassas, Antoni «L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La postveritat'». Diari Ara, 17-11-2016.
  6. Erroteta, Peru «‘TV3 no respon ni al mínim exigible de criteris’ Entrevista a Rosa Maria Puig-Serra». El Triangle, 02-10-2022.
  7. Casino, Gonzalo «Algoritmes i amígdales: Sobre la por a la intel·ligència artificial i les respostes emocionals». El diari de la sanitat, 21-01-2019.
  8. Marzo, Mariano «Ciència, postveritat i populisme». El Periódico, 18 d’abril 2017.
  9. CCMA. «Tertúlies». Manual d'ús. [Consulta: 15 març 2023].

Bibliografia modifica