Canvi fonètic
Un canvi fonètic o canvi fonològic[1] és un canvi històric que té conseqüències perceptives i consegüentment productives en la pronunciació i de vegades en l'ortografia d'una llengua.[2][3] S'ha de diferenciar entre el fenomen que és real i la seva explicació que queda hipotètica. Entre els canvis fonètics hi ha entre d'altres l'assimilació, dissimilació, metàtesi, diftongació, fusió, elisió, vocalització, haplologia i contaminació.[4]
Exemples de diferents sons del llatí popular que es van canviar en la semivocal labiovelar del català:[5]
| llatí | català |
|---|---|
| crucem | creu |
| credit | creu |
| pacem | pau |
| pretium | preu |
| cadere | caure |
| cocere | coure |
Moltes llengües han conegut tals evolucions fonètics. Entre d'altres l'anglès amb el gran canvi vocàlic (Great Vowel Shift) quan entre d'altres la /aː/ es va transformar en /eɪ/ des del segle xiii o la segona mutació consonàntica germànica des del segle iv. Tal canvis poden —o no— conduir a un canvi ortogràfic espontani o decretat.
Quan aquest fenomen és repetitiu certs lingüistes sobretots alemanys, els anomenats «neogràmatics» sota la influència d'August Leskien (1840-1916) i August Schleicher (1821-1868) van pretendre a la obligatorietat i la universalitat d'aquesta evolució i van optar per al terme «llei fonètica», com per exemple la llei de Grassmann i les lleis de Grimm i Verner.[6] Una teoria que roman controvertida pels dialectòlegs i els estudiosos de la geografia lingüística i la fonètica experimental.[7] La qüestió de les lleis fonètiques és un dels més debatuts en la lingüística, per la multitud d'irregularitats en intentar formular aquestes «lleis».[3]
Referències
modifica- ↑ Wheeler, 1998, p. 303.
- ↑ «canvi fonètic». Els Sons del Català. Universitat de Barcelona, 2014. [Consulta: 30 desembre 2017].
- ↑ 3,0 3,1 «Canvi fonètic». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Junyent, 2006, p. 48.
- ↑ Wheeler, 1998, p. 306.
- ↑ Wheeler, 1998, p. 328.
- ↑ «Canvi fonètic». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia
modifica- Junyent, Maria Carme. «Canvi fonològic». A: Lingüística històrica. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2006, p. 47-63. ISBN 9788447530632.
- Wheeler, Max W. «Fonètica històrica i teoria fonològica». A: Actes de l'onzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes : Palma, Mallorca, 8-12 de setembre de 1998. 1. ed. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998, p. 299-337. ISBN 9788478269877.
- Recasens i Vives, Daniel. Fonètica històrica del català. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2017, p. 458. ISBN 9788499653501.