Les llengües bak són un grup de llengües atlàntiques del Senegal i Guinea Bissau. Les llengües bak són llengües no tonals.

Infotaula de família lingüísticaLlengües bak
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaÀfrica subsahariana
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües atlàntiques
llengües atlàntiques del nord Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
Codis
Codi Glottologbakt1238 Modifica el valor a Wikidata

Classificació

modifica

Recentment (2010) es va proposar que existia una relació entre les llengües bak i el bijago que prèviament es va considerar una branca aïllada dins del grup atlàntic. L'arbre cladístic proposat és el següent:


 Bak (nuclear) 

Balanta




llengües diola (Jola)



llengües papel





Bijago



El bijago és altament divergent. Sapir (1971) va classificar aquesta llengua com una llengua aïllada dins de l'atlàntic occidental. Tanmateix, Segerer va mostrar que això es devia a canvis fonètics prèviament no reconeguts, i que el bijago de fet està emparentat amb les llengües bak. Per exemple, els següents cognats en bijago i joola kasa (una llengua diola) són completament regulars, però no havien estat identificats fins fa poc:

GLOSA Bijago Joola Kasa
cap bu fu-kow
ull ji-cil

Comparació lèxica

modifica

Els numerals reconstruïts per a diferents grups de llengües bak-bijago són:[1]

GLOSSA Bijago Balanta-Ganja Bayot Jola Manjaku-Papel PROTO-BAK-
BIJAGO
Ganja Kentohe Bayot
(GNB)
Bayot
(SEN)
Bandial Gusilay Foñi
(Dyola)
kaasa karon kwatay Makaña Pepel
'1' nɔːd -woda fhoːdn ɛndon 'ɛndon 'jɐnʊɾ janʊr jəkon 'jɐnɔ jɔːnɔːl hifeːneŋ ulolɛ̂n o-loŋ *
'2' n-som -sibi ksibm tɪgˑga 'ɪɾɪɡːə 'suːβɐ suːβa sigaba 'sil̥uβə susupək kúsuba ŋɨ́tɛp ŋ-pugus *
'3' ɲ-ɲɔːkɔ -aːbí khobm fɜzɪ i'feɟi si'fʰəʝi sifːəɟi sifeːɡiːr si'həːɟi sihəːciːl kíhaːji ŋɨ̀wàdʒɛ̀nt ŋ-ɟenʂ *
'4' ya-aɡɛnɛk -tahla ktahli iβɛɪ ɪ'βɛj sɪ'bɐɣɪɾ sɪbːaɣɪr sibaːkiːr sɪ'bɐkɪː sɪpɐːkɪːl kibaːkir ŋɨbakɨr ŋ-uakr *-bakir
'5' n-deɔkɔ -jíːf ʧɪf oɾɔ 'ɔɾɔ fʊ'tɔx fʊtɔx futɔk hʊ'tɔk ɪsɐk hutok kaɲɛn k-ɲene *fʊtɔk/
*-ɲene
'6' 5 + 1 faːj 5 + 1 5 + 1 5 + 1 5 + 1 5 + 1 5 + 1 5 + 1 5 + 1 5 + 1 padʒɨ paːɟ *
'7' 5 + 2 faːjinɡoːda 5 + 2 5 + 2 5 + 2 5 + 2 5 + 2 5 + 2 5 + 2 5 + 2 5 + 2 nawuloŋ ɟand *
'8' 5 + 3 taːtaːla 5 + 3 5 + 3 5 + 3 5 + 3 5 + 3 5 + 3 5 + 3 5 + 3 5 + 3 bakɾɛ̂ŋ bakari *
'9' 5 + 4 -jíntahla 5 + 4 5 + 4 5 + 4 5 + 4 5 + 4 5 + 4 5 + 4 5 + 4 5 + 4 kaɲɛ́ŋkalɔŋ k-ɲeŋ k-loŋ *
'10' n-ruakɔ -jímːin ʧɪːfmɛn gʊtˑtɪɛ ʊ'sɛβɔkɔ ɣʊ'ɲɛn ɡʊɲɛn uɲɛn kʊ'ŋɛn ŋɐːsʊwɐn
susupək
sumoŋu iɲɛ̂n o-diseɲene *

Referències

modifica
  1. «Numerals in Atlantic languages». Arxivat de l'original el 2012-12-31. [Consulta: 7 juliol 2016].

Bibliografia

modifica
  • Guillaume Segerer and Florian Lionnet, 2010. "Isolates" in "Atlantic". Presentation at « Language Isolates in Africa », Lyons, Dec. 3–4.
  • (francès) Jacqueline M.C. Thomas et Anne Behaghel, La linguistique africaniste française (en France et en Afrique) : le point de la question en 1980, Paris, SELAF, 1980, 84-30 p. ISBN 2-85297-077-5