Llengües canaanites

Les llengües canaanites constitueixen una subfamília del grup semític nord-occidental, una de les més documentades per les inscripcions de la Bíblia, els escrits del judaisme i troballes arqueològiques. Es diferencien d'altres idiomes del grup per la presència de l'article en forma de prefix h- i un canvi vocàlic de [a] a [o] en els inicis de l'evolució històrica d'aquestes llengües, entre altres trets.

Llengües canaanites

Tipus	família lingüística i continu dialectal
Classificació lingüística
llengua humana llengües afroasiàtiques llengües semítiques llengües semítiques occidentals llengües semítiques centrals llengües semítiques nord-occidentals
Codis
Codi Glottolog	cana1267

Les llengües d'aquest grup són l'ammonita, el moabita, l'edomita, el fenici i l'hebreu, essent aquest darrer l'únic que no s'ha extingit. Estan documentades des del 2000 aC, si bé només a partir del segle xviii es va procedir a una arqueologia i reconstrucció filològica fiables, a partir de testimonis parcials.

Classificació

• Fenici — extingit
  • Púnic — extingit
• Ammonita — extingit
• Moabita — extingit
• Edomita — extingit
• Hebreu
  • Hebreu bíblic — llengua de la lectura de la Torà, revifada en l'hebreu modern
    • Hebreu tiberià — llengua litúrgica
  • Hebreu mixnaic — llengua de la lectura del Talmud i d'altres textos rabínics
  • Hebreu medieval
  • Hebreu mizrahí — parlat a Israel, Iemen, Iraq i a la diàspora
  • Hebreu teimani — llengua dels jueus iemenites
  • Hebreu sefardí — base de la pronúncia normativa estàndard de l'hebreu modern
  • Hebreu asquenazita — pervivent en la llengua moderna
  • Hebreu samarità — parlat a Holon, Tel-Aviv i Nablus
  • Hebreu modern — llengua oficial de l'estat d'Israel