Llengües ijo
Les llengües Ịjọ és una sub-família lingüística de llengües que es parlen al sud de Nigèria. Aquesta forma part de les llengües ijoid, que són llengües nigerocongoleses.[1] Aquesta sub-família lingüística té tres grups lingüístics: les llengües ijo de l'est (ijo, del sud-est), les llengües ijo orientals (nkoroo, ibani, kalabari i kirike), les llengües ijo occidentals (biseni, okodia, oruma i izon).[1] Aquestes llengües són parlades per les persones del grup humà ijaw.
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües kwa | |
| Codis | |
| ISO 639-2 | ijo |
| Codi Glottolog | ijoo1239 |
| Codi Linguasphere | 97-AA |
Aquesta sub-família lingüística forma una branca de les llengües nigerocongoleses (juntament amb el defaka formen la família lingüística de les llengües ijoid) i les seves llengües estan caracteritzades per ser llengües Subjecte-Objecte-Verb que és poc usual en aquestes llengües africanes.
El berbice creole holandès, una llengua creole parlada a Guyana té un lèxic que està basat en part en les llengúes ijo.[2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 llengües ijo a l'ethnologue
- ↑ [Kouwenberg, Silvia, 1994. A grammar of Berbice Dutch Creole. (Mouton Grammar Librari 12). Berlin/New York: Mouton de Gruyter.
Bibliografia modifica
- Freemann, R. A., and Kay Williamson. 1967. Ịjọ proverbs. Research Notes (Ibadan) 1:1-11.
- Kouwenberg, Silvia 1994. A grammar of Berbice Dutch Creole. (Mouton Grammar Library 12). Berlin/New York: Mouton de Gruyter.
- Lee, J. D., and Kay Williamson. 1990. A lexicostatistic classification of Ịjọ dialects. Research in African Languages and Linguistics 1:1.1-10.
- Williamson, Kay. 1963. The syntax of verbs of motion in Ịjọ. J. African Languages 2.150-154.
- Williamson, Kay. 1966. Ịjọ dialects in the Polyglotta Africana. Sierra Leone Language Review 5. 122-133.
- Williamson, Kay. 1969. 'Igbo' and 'Ịjọ', chapters 7 and 8 in: Twelve Nigerian Languages, ed. by E. Dunstan. Longmans.
- Williamson, Kay. 1971. Animal names in Ịjọ. Afr. Notes 6, no. 2, 53-61.
- Williamson, Kay. 1973. Some reduced vowel harmony systems. Research Notes 6:1-3. 145-169.
- Williamson, Kay. 1977. Multivalued features for consonants. Language 53.843-871.
- Williamson, Kay. 1978. From tone to pitch-accent: the case of Ịjọ. Kiabàrà 1:2.116-125.
- Williamson, Kay. 1979. Consonant distribution in Ịjọ. In: Linguistic and literary studies presented to Archibald Hill, ed. E.C. Polome and W. Winter, 3.341-353. Lisse, Netherlands: Peter de Ridder Press.
- Williamson, Kay. 1979. Medial consonants in Proto-Ịjọ. Journal of African Languages and Linguistics 1.73-94.
- Williamson, Kay. 1987. Nasality in Ịjọ. In: Current trends in African linguistics, 4, ed. by David Odden, 397-415.
- Williamson, Kay. 1989. Tone and accent in Ịjọ. In Pitch accent systems, ed. by Harry v.d. Hulst and Norval Smith, 253-278. Foris Publications.
- Williamson, Kay. 2004. The language situation in the Niger Delta. Chapter 2 in: The development of Ịzọn language, edited by Martha L. Akpana, 9-13.
- Williamson, Kay, and A. O. Timitimi. 1970. A note on number symbolism in Ịjọ. African Notes (Ibadan) 5:3. 9-16.
- Williamson, Kay & Timitime, A.O. (197?) 'A note on Ijo number symbolism', African Notes, 5, 3, 9-16.
- Filatei, Akpodigha. 2006. The Ijaw Language Project. (Editor of www.ijawdictionary.com). www.ijawdictionary.com
- Sobre llengües específiques
- Williamson, Kay. 1962. (Republished by Bobbs-Merrill Reprints 1971.). Changes in the marriage system of the Okrika Ịjọ. Africa 32.53-60.
- Orupabo, G. J., and Kay Williamson. 1980. Okrika. In West African language data sheets, Volume II, edited by M.E. Kropp Dakubu. Leiden: West African Linguistic Society and African Studies Centre.
Enllaços externs modifica
- ijawdictionari.com Arxivat 2018-04-19 a Wayback Machine.
- ijawdictiornaryonline.com Arxivat 2018-04-19 a Wayback Machine.