Llengües magdalèniques
Les llengües magdalèniques formen la branca més meridional de les llengües txibtxa, parlades a Colòmbia i Veneçuela.
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Distribució geogràfica |  Colòmbia Veneçuela |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües txibtxa | |
| Subdivisions | |
|
Meridional
Septentrional
| |
| Distribució geogràfica | |
 | |
| Codis | |
| Codi Glottolog | magd1236 |
Classificació modifica
Les llengües magdalèniques es divideixen en dos grans grups:
- 1. Magdalènic meridional
- 2. Magdalènic septentrional
Alguns autors prefereixen considerar al chimila i al barí com a branques independents pel que divideixen les llengües magdalèniques en quatre branques: cundiocúyica, arhácica, chimila i barí.
Descripció lingüística modifica
Comparació lèxica modifica
Els numerals en diferents varietats magdaléniques són:[11][12]
GLOSSA Septentrional Meridional PROTO-
MAGDALÈNICPROTO-
ARHUACChimila Muisca
clàssicTunebo Barí '1' *ekwa tiːɁte ata ubisti itóp ? '2' *móuga tiːɁmuʰna boʦa bukái issámi *ᵐbúka '3' *máigwa tiːɁmaʰna mika bai biténtkou *ᵐbai '4' *maʔkáiwa ᵐbriːɁɟeːɁe muika bakái intó akóu *ᵐbakái '5' *atigwa hycsa esí kobá *-tikʷ- '6' *teingwa ta terai *ter- '7' *kugwa kuhubkwa kukuí *kuku- '8' *abiwa suʦa abi *abi- '9' *ikawa aka estari ? '10' *ugwa hubčihika ukasi *ukʷa-
Referències modifica
- ↑ Ethnologue report for language code - Tunebo, Western
- ↑ Ethnologue report for language code - Tunebo, Central
- ↑ Ethnologue report for language code - Tunebo, Barro Negro
- ↑ Ethnologue report for language code - Tunebo, Angosturas
- ↑ Ethnologue report for language code - Barí
- ↑ Ethnologue report for language code - Kogi
- ↑ Ethnologue report for language code - Malayo
- ↑ "Un poco más de la mitad de la población wiwa habla bien la lengua damana" Arxivat 2010-03-27 a Wayback Machine.. Ministerio de Cultura de Colombia. 24 de febrero de 2010. Consultado el 9 de junio de 2012.
- ↑ Ethnologue report for language code - Arhuaco
- ↑ Ethnologue report for language code - Chimila
- ↑ «Chibchan numerals». Arxivat de l'original el 2011-05-11. [Consulta: 26 gener 2014].
- ↑ Chibchan Numerals (Mark Rosenfelder)
Bibliografia modifica
- Constenla Umaña, Adolfo. 1981. Comparative Chibchan Phonology. (Ph.D. dissertation, Department of Linguistics, University of Pennsylvania, Philadelphia). «Enllaç».
- Constenla Umaña, Adolfo. Las lenguas del Área Intermedia: Introducción a su estudio areal. San José, C.R.: Editorial de la Universidad de Costa Rica, 1991.
- Constenla Umaña, Adolfo «Sobre el estudio diacrónico de las lenguas chibchenses y su contribución al conocimiento del pasado de sus hablantes». Boletín del Museo del Oro, 38-39, 1995. Arxivat de l'original el 2009-09-09. p. 13-56 [Consulta: 26 gener 2014]. Arxivat 2009-09-09 a Wayback Machine.
- Constenla Umaña, Adolfo «Acerca de la relación genealógica entre las lenguas lencas y las lenguas misumalpas». Revista de Filología y Lingüística de la Universidad de Costa Rica, 28, 2002. p. 189-206.
- Constenla Umaña, Adolfo «¿Existe relación genealógica entre las lenguas misumalpas y las chibchenses?». Estudios de Lingüística Chibcha, 24, 2005. p. 7-85.
- Constenla Umaña, Adolfo «Estado actual de la subclasificación de las lenguas chibchenses y de la reconstrucción fonológica y gramatical del protochibchense». Estudios de Lingüística Chibcha, 27, 2008. p. 117-135.