Llengües palaihnihanes
Les Llengües palaihnihanes són una família de llengües ameríndies amb dues parles:
- Atsugewi 3 parlants (1994)[1]
- Achumawi (també coneguda com a achomawi o Pit River Indian) 16 parlants (2000)[2]
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants | ~10 |
| Autòcton de | Califòrnia |
| Estat |  Estats Units |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies | |
| Codis | |
| Glottolog | pala1350 |
Reconstruccions
modificaLa reconstrucció original del proto-Palaihnihà pateix de poques dades qualificades. El diccionari de David Olmsted depèn gairebé completament del d'Angulo, qui no va recollir les distincions fonològiques de manera consistent,[3] i inclou desacuradament vocabulari Pomo d'un manuscrit en el qual de Angulo proposa demostrar que achumawi i pomo no estan relacionades.[4] William Bright també va assenyalar alguns problemes amb els mètodes de reconstrucció d'Olmsted.[5] La reconstrucció s'està recomponent amb noves dades.[6]
Relacions amb altres llengües
modificaLa família palaihnihana es classifica sovint amb l'hipotètic grup de llengües hoka. De fet el treball de R. B. Dixon (1905) sobre la relació entre el palaihnihà i el shasta va ser el nucli inicial a partir del qual es va construir la hipòtesi hoka, encara que prèviament A. S. Gatschet havia arribat a la mateixa conclusió abans. No obstant això, ni Powell (1891) ni altres autors van trobar convincent aquest parentiu.
Una proposta especial dins d'aquest grup relaciona a la família palaihnihana amb les llengües shasta (formant la família shasta-achumawi' o shasta-palaihnihà) i dins d'un subgrup kahi (també anomenat hoka septentrional) amb el shasta, chimariko i karuk.
Mary R. Haas (1963) va revisar àmpliament la hipòtesi hoka proposant algunes reconstruccions convincents i assenyalant que si bé resulta molt difícil proposar una classificació interna sembla bastant convincent que el palaihniahà i el shasta formen una unitat filogenètica vàlida. No obstant això, Lyle Campbell (1997) considera insuficient l'evidència aportada.
Característiques comunes
modificaFonologia
modificaLes dues llengües palaihnihanes tenen el mateix inventari vocàlic similar. Per l'atsugewi Olmsted (1958, 1965) dona un inventari de 6 vocals breus i sis vocals llargues: /a, e, i, o, u, ə; aˑ, eˑ, iˑ, oˑ, uˑ, əˑ/, altres autors redueixen l'inventari a tres. L'inventari consonàntic per a la mateixa llengua seria segons Olmsted:
| Labial | Alveolar | Palatal | Velar | Uvular | Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| oclusiva | p | t | k | q | ʔ | |
| africada | t̪θ͡ | tɕ͡ | ||||
| fricativa | s, z | š | x | h | ||
| nasal | m | n | ŋ | |||
| aproximant | w | r, l | y |
Comparació lèxica
modificaEl següent quadre inclou una llista de numerales i altres paraules comunes:
| GLOSSA | Achumawi | Atsugewi | PROTO- PALAIHNIH | ||
|---|---|---|---|---|---|
| Font A[7] | Font B[8] | Font A[9] | Font B[10] | ||
| 1 | hamís | haʔmís | žiw | žíw | |
| 2 | haq | haʔk | hoqi | hokí | *hɔʔqi |
| 3 | ćásti | ʔćásdi | qiski | qʔićqí | *qisti |
| 4 | hatáma | haddámá | haʔqaw | hakʔáw | *hɔʔq- |
| 5 | latú | láddíw | haraapokina | hərāpagína | |
| 6 | láddíwade haʔmís āyéʔqdi |
žira-búžaki | |||
| 7 | láddíwade haʔk āyéʔqdi |
hoki-búžaki | |||
| 8 | láddíwade ʔćásdi āyéʔqdi |
qʔićqi-búžaki | |||
| 9 | láddíwade haddámá āyéʔqdi |
hakaw-wi | |||
| 10 | malússi | žüʔkći | |||
| 'home' | yálíyú | qaswi | |||
| 'dona' | amitéućan | minuri | |||
| 'cara' | lahʔ | naha | *naha | ||
| 'ulls' | us | uyi | *usi | ||
| 'cabell' | malipa | raynikas | |||
| 'nas' | yamui | iwʔti | |||
| 'orelles' | isat | asmak | |||
| 'boca' | ap | apu | *apu | ||
| 'gos' | ćahómaka | hoʔma | *homa | ||
| 'sol' | ćol | žinēhā | |||
| 'lluna' | ćol | apēnʔažinehū | |||
| 'aigua' | as | aži | *azi | ||
S'hi ha emprat la següent transcripció:
- El fonema /ć/ té al·lòfons [ʦ] i [ʧ]
- El fonema /ž/ té al·lòfons [ʒ] i [ʤ].
Referències
modifica- ↑ Ethnologue report for language code: Atsugewi
- ↑ Ethnologue report for language code: Achumawi
- ↑ Nevin 1991, 1998.
- ↑ Gursky, Karl-Heinz «Achumawi und Pomo, eine besondere Beziehung?». Abhandlungen der völkerkundlichen Arbsgemeinschaft. Nortorf, 57, 1987.
- ↑ Bright first = William; Olmsted, D. L. «Review of A history of Palaihnihan phonology by D. L. Olmstead». Language. Linguistic Society of America [Baltimore], 41, 1, 1965, pàg. 175–178. DOI: 10.2307/411871. JSTOR: 411871.
- ↑ "Reconstructing Achumawi and Atsugewi: Proto-Palaihnihan revisited"
- ↑ Achumawi words
- ↑ Achumawi numerals
- ↑ Atsugewi words
- ↑ Atsugewi numerals
Bibliografia
modifica- Bright, William. (1965). [Review of A history of Palaihnihan phonology by D. L. Olmstead]. Language, 41 (1), 175-178.
- Good, Jeff; McFarland, Teresa; & Paster, Mary. (2003). Reconstructing Achumawi and Atsugewi: Proto-Palaihnihan revisited. Atlanta, GA. (Paper presented at the annual meeting of the Society for the Study of the Indigenous Languages of the Americas, January 2–5).
- Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
- Olmstead, David L. (1954). Achumawi-Atsugewi non-reciprocal intelligibility. International Journal of American Linguistics, 20, 181-184.
- Olmstead, David L. (1956). Palaihnihan and Shasta I: Labial stops. Language, 32 (1), 73-77.
- Olmstead, David L. (1957). Palaihnihan and Shasta II: Apical stops. Language, 33 (2), 136-138.
- Olmstead, David L. (1959). Palaihnihan and Shasta III: Dorsal stops. Language, 35 (4), 637-644.
- Olmstead, David L. (1964). A history of Palaihnihan phonology. University of California publications in linguistics (Vol. 35). Berkeley: University of California Press.