Llengua arrernte

El arrernte o aranda (o més concretament arrernte/aranda superior) és un grup de dialectes parlats a Alice Springs i les rodalies al Territori del nord d'Austràlia. El nom de vegades també s'escriu arunta o arrarnta.

Llengua arrernte

Tipus	continu dialectal
Ús
Parlants nadius	4.537  (2016 )
Autòcton de	Territori del Nord
Estat	Austràlia
Classificació lingüística
llengua humana llengües australianes llengües pama-nyunga llengües aràndiques
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Nivell de vulnerabilitat	2 vulnerable
Codis
Glottolog	aran1263
ASCL	862
UNESCO	168
Endangered languages	5248

Varietats

Home arrernte occidental

Es distingeixen diverses varietats:

• Alyawarr (Alyawarra), parlat pel grup Alyawarre
• Anmatjirra (Parlat pels Anmatyerre)
• Antekerrepenhe (Andegerebinha)
• Ayerrerenge (Ayerreyenge)
• Arrernte oriental (Ikngerripenhe) i central (Mparntwe Arrernte; est d'Alice Springs)
• Arrernte occidental (Akarre, Tyuretye Arrernte, Arrernte Alturlerenj; de l'oest d'Alice Springs)
• Arrernte meridional (Pertame, al sud de l'arrernte occidental)

Hi ha debats sobre si aquests són dialectes d'una sola llengua arrernte, o bé diverses llengües separades. L'arrernte inferior, tanmateix, és clarament distint.

Gramàtica

L'arrernte té l'ordre de paraules força lliure, però hi ha una tendència a SOV. En general és ergativa, però és acusativa en els seus pronoms. Els pronoms poden ser marcats per dualitat i grup de pell.[7]

Sufixos (Oriental/Central)[13]

Sufix	Glossa
+aye	èmfasi
+ewe	èmfasi més forta
+eyewe	èmfasi encara més forta
+ke	per a
+le	actor en una frase
+le	instrument
+le	ubicació
+le-arlenge	junt, amb
+nge	de
-akerte	tenint
-arenye	de (origen), associació
-arteke	semblança
-atheke	cap a
-iperre, -ipenhe	després, de
-kenhe	pertany a
-ketye	perquè (conseqüència dolenta)
-kwenye	no tenint, sense
-mpele	mitjançant, via
-ntyele	de
-werne	a
+ke	passat
+lhe	reflexiu
+em	present
+rre/+irre	recíproc
+tyale	imperatiu negatiu
+tye-akenhe	negatiu
+tyeke	propòsit o intent
+tyenhe	futur
∅	imperatiu

Pronoms

La declinació dels pronoms es fa en nominatiu més que en ergatiu.

No-pell-pronoms que marquen grup (Oriental/Central Arrernte)[14]

Persona	Número	Subjecte	Objecte	Datiu	Possessiu
1	Singular	ayenge	ayenge/ayenhe	atyenge	atyenhe/atyinhe
	Dual	ilerne	ilernenhe	ilerneke	ilernekenhe
	Plural	anwerne	anwernenhe	anwerneke	anwernekenhe
2	Singular	unte	ngenhe	ngkwenge	ngkwinhe
	Dual	mpwele	mpwelenhe	mpweleke	mpwelekenhe
	Plural	arrantherre	arrenhantherre	arrekantherre	arrekantherrenhe
3	Singular	re	renhe	ikwere	ikwerenhe
	Dual	re-atherre	renhe-atherrerenhe-atherrenhe	ikwere-atherre	ikwere-atherrenhe
	Plural	itne	itnenhe	itneke	itnekenhe

Les parts del cos normalment requereixen pronoms no possessius (possessió inalienable), encara que alguns parlants més joves utilitzen possessives també en aquest cas.[15]

Llengua de signes

Els arrernte tenen una llengua de signes molt sofisticada.

Arrernte a l'escola

Cabana dels arrernte oriental. Basedow, Districte d'Arltunga, Territori del Nord; Agost de 1920.

A la majoria de les escoles primàries d'Alice Springs, tots els estudiants aprenen arrernte (o en alguns casos arrernte occidental) de manera obligatòria, sovint al mateix temps que el francès o l'indonesi. A més, la majoria d'instituts de la ciutat ofereixen l'opció d'estudiar l'arrernte com a assignatura separada. Es planeja incloure'l també a les universitats.

Arrernte a la feina

Moltes càrrecs a Alice Springs requereixen que els empleats adquireixin com a mínim coneixements bàsics d'arrernte per poder comunicar eficaçment amb les persones arrernte, que son moltes. Alguns empreses també ofereixen cursos sense cost.

Referències

• Breen, Gavan. Introductory Dictionary of Western Arrernte. Alice Springs: IAD Press, 2000. ISBN 978-0-949659-98-9. 
• Breen, Gavan. «The wonders of Arandic phonology». A: Simpson, Jane. Forty Years On: Ken Hale and Australian Languages. Canberra: Pacific Linguistics, 2001, p. 45–69. 
• Breen, Gavan; Dobson, Veronica «Illustrations of the IPA: Central Arrernte». Journal of the International Phonetic Association, 35, 2, 2005, pàg. 249–254. DOI: 10.1017/S0025100305002185.
• Breen, Gavan; Pensalfini, Rob «Arrernte: A Language with No Syllable Onsets». Linguistic Inquiry, 30, 1, 1999, pàg. 1–25. DOI: 10.1162/002438999553940.
• Dixon, R. M. W.. Australian Languages: Their Nature and Development. Cambridge: Cambridge University Press, 2002. ISBN 978-0-521-47378-1. 
• Green, Jenny. A learner's guide to Eastern and Central Arrernte. Alice Springs: IAD Press, 2005. ISBN 978-1-86465-081-5. 
• Henderson, John. Topics in Eastern and Central Arrernte grammar, 1988. 
• Henderson, John; Veronica Dobson. Eastern and Central Arrernte to English Dictionary. Alice Springs: IAD Press, 1994. ISBN 978-0-949659-74-3. 
• Henderson, John. «The word in Eastern/Central Arrernte». A: R. M. W. Dixon. Word: A Cross-Linguistic Typology. Cambridge: Cambridge University Press, 2003, p. 100–124. 
• Ladefoged, Peter; Ian Maddieson. The Sounds of the World's Languages. Oxford: Blackwell Publishers Ltd, 1996. ISBN 978-0-631-19815-4. 
• Mathews, R. H. «The Arran'da Language, Central Australia». Proceedings of the American Philosophical Society, 46, 187, Oct–Dec 1907, pàg. 322–339.
• Strehlow, T. G. H.. Aranda phonetics and grammar. Sydney: Oceania Monographs, 1944. 
• Wilkins, David P. «Switch-reference in Mparntwe Arrernte (Aranda): form, function, and problems of identity». A: Austin, P. K.. Complex sentence constructions in Australian languages. Amsterdam: John Benjamins, 1988, p. 141–176. 
• Wilkins, David P. Mparntwe Arrernte (Aranda): studies in the structure and semantics of grammar, 1989. 
• Wilkins, David P. «The semantics, pragmatics and diachronic development of "associated motion" in Mparntwe Arrente». Buffalo Working Papers in Linguistics, 91, 1991, pàg. 207–257.
• Yallop, C. Alyawarra, an Aboriginal language of central Australia. Canberra: Australian Institute of Aboriginal Studies, 1977. ISBN 978-0-85575-062-6.