Obre el menú principal

La Llet de burra o llet de somera és la llet provinent de les glàndules mamàries d'aquest animal. Va ser coneguda i utilitzada per les antigues civilitzacions de Sumer, Egipte i Roma entre altres.

Infotaula begudaLlet de burra
Tipus llet
Modifica les dades a Wikidata
ase alletant-se.

És coneguda la llegenda que Cleopatra s'hi banyava cada dia amb finalitats estètiques i li calia un ramat de 300 someres per a poder fer-ho.

Dades generalsModifica

Una femella d'ase dóna entre 3 i 6 litres de llet diàriament.[1] La cria d'ases pot tenir des d'uns pocs animals fins a 600.[2]

ComposicióModifica

La llet de burra és la més propera en composició a la llet materna,[3] amb molt pocs lípids i alta en lactosa.[4]

Composició de la llet de somera, euga, humana i de vaca[4]
ase euga humana vaca
pH 7,0 – 7,2 7,18 7,0 – 7,5 6,6 – 6,8
proteïna 1, 5 – 1,8 1,5 – 2,8 0,9 – 1,7 3,1 – 3,8
lípid 0,3 – 1,8 0,5 – 2,0 3,5 – 4,0 3,5 – 3,9
lactosa 5,8 – 7,4 5, 8 – 7,0 6,3 – 7,0 4,4 – 4,9
residu 0,3 – 0,5 0,3 – 0,5 0,2 – 0,3 0,7 – 0,8

Situació actualModifica

Amb el recent interès per mantenir les races asines s'ha renovat l'interès per comercialitzar-ne la llet com una forma de donar valor econòmic als ramats.

Des de principis de segle XX existeixen caramels fets amb llet de somera utilitzant la llet deshidratada, ja que lallet fresca de burra es conserva amb dificultat. També hi ha al ,mercat sabons fets amb aquest tipus de llet.

Fins a principi del segle XX la llet de burra se servia als hospitals i maternitats com a substitut de la llet humana.[5]

Notes i referènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llet de burra  
  1. Chappez, Gérard. L'âne: histoire, mythe et réalité : tiré de Bougres d'ânes. Editions Cabedita, 2000, p. 56-57. ISBN 9782882952783. .]
  2. «Organisation & Development». Eurolactis. [Consulta: 21 març 2009].
  3. «Encyclopaedia Britannica: Arts, Science and miscellaneous Literature» p. 752. Edinburgh: Archibald Constable & Cie, 1823.
  4. 4,0 4,1 Guo, H.Y. [et al] «Composition, physiochemical properties, nitrogen fraction distribution, and amino acid profile of donkey milk.». . Journal of Dairy Science, vol. 90, April 2007, pàg. 1635-43. DOI: 10.3168/jds.2006-600. Full text at «jds.fass.org». [Enllaç no actiu]
  5. Brunet, Isabelle; Katy Gawelik. Guide d’initiation à la santé au naturel, vol. 2. Editions Abondance, 2007, p. 10.