Lli de Nova Zelanda
El formi o lli de Nova Zelanda (Phormium tenax)[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Phormium dins la família de les asfodelàcies (Asphodelaceae). És una planta nativa de Nova Zelanda i de l'Illa Norfolk.[2] S'utilitza com a font de fibres tèxtilsi com a planta ornamental.[3]
Phormium tenax  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | muka |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asparagales |
| Família | Asphodelaceae |
| Gènere | Phormium |
| Espècie | Phormium tenax J.R.Forst. i G.Forst., 1775 |
.svg){kind=icon}
Descripció
modificaAquesta planta fa una llarga mata de fulles amb forma de tires de fins a dos metres de llargada les flors són grogues o vermelles.[3]
La seva fibra ha estat usada a bastament pels maoris en vestits,cordes i vels d'embarcació.[4] Tanmateix. és una planta invasoraa algunes Illes del Pacífic i a Austràlia.[5]
Les fulles d'aquesta espècie contenen cucurbitacina, que és tòxica per a alguns animals i extremadament amargants pels humans.[6]
Ecologia
modificaL'aranya Trite planiceps viu en les seves fulles. Phormium tenax és una planta litoral associada amb la reproducció dels pingüins d'ulls grocs (Megadyptes antipodes).
Taxonomia
modificaAquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1776 a l'obra Characteres generum plantarum, quas in itinere ad insulas maris Australis, : collegerunt, descripserunt, delinearunt, annis 1772-1775 dels naturalistes Johann Reinhold Forster (1729-1798) i Georg Forster (1754-1794).[7][8]
Sinònims
modificaEls següents noms científics són sinònims heterotípics de Phormium tenax:[2]
- Lachenalia ramosa Lam.
- Chlamydia tenacissima Gaertn.
- Phormium atropurpureum Rafarin
- Phormium flavovirens Le Jol.
- Phormium nigropictum W.Bull
- Phormium ramosum (Lam.) Billb.
- Phormium tenax f. atropurpureum (Rafarin) Voss
- Phormium tenax var. atropurpureum (Rafarin) Carrière
- Phormium tenax var. foliis-variegatis Rothsch.
- Phormium tenax f. nigrolimbatum W.Bull
- Phormium tenax var. saundersii Carrière
- Phormium tenax variegatum B.S.Williams ex J.Dix
- Phormium tenax var. variegatum (B.S.Williams ex J.Dix) Carrière
- Phormium tenax var. veitchii Carrière
Referències
modifica- ↑ «formi». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 10 maig 2024].
- ↑ 2,0 2,1 «Phormium tenax» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 10 maig 2024].
- ↑ 3,0 3,1 Holmes, Roger; Lance Walheim, and Lance Walheim. California Home Landscaping. reative Homeowner Press, 2005. ISBN 9781580112543.
- ↑ http://www.nzetc.org/tm/scholarly/tei-Gov09_02Rail-t1-body-d7-d2.html
- ↑ «Phormium tenax (PIER species info)». Pacific Island Ecosystems at Risk (PIER), 09-01-2011. [Consulta: 20 agost 2012].
- ↑ http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0031942200942237
- ↑ «Phormium tenax J.R.Forst. & G.Forst.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 10 maig 2024].
- ↑ Forster i Forster, 1776, p. 48.
Bibliografia
modifica- Forster, Johann Reinhold; Forster, Johann Reinhold. Characteres generum plantarum, quas in itinere ad insulas maris Australis, : collegerunt, descripserunt, delinearunt, annis 1772-1775 (en llatí), 1776.
- CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Ca. nat. México. CONABIO, Mexico City.
- Davidse, G., M. Sousa Sánchez & A. O. Chater. (editors) 1994. Alismataceae a Cyperaceae. Fl. Mesoamer. 6: i–xvi, 1–543.
- Lott, E. J. & A. García-Mendoza. 1994. 2. Phormium Foster et G. Forster. Fl. Mesoamer. 6: 36.
Enllaços externs
modifica