Lliberat
Lliberat (Liberatus de Cartago) va ser un diaca de l'església de Cartago del segle vi.i autor d'una història important de les controvèrsies nestorianes i monofisites a l'Església cristiana dels segles V i VI.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | mil·lenni I  |
| Mort | segle VI |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador de l'Església, historiador, ministre de culte, escriptor, religiós, diaca |
| Activitat | (Floruit: segle VI ) |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Va anar a Roma el 533 on fou rebut pel Papa Joan II com a membre d'una delegació eclesiàstica enviada per Justinià I per consultar al papa sobre l'heretgia dels acometes (acoemetae o acumici), monjos propers a les tesis de Nestori.[1] El 534 va participar en el sínode de Cartago presidit pel bisbe Reparat i el 535 fou a Roma per segon cop per consultar al papa sobre si rebre els arrians que deixaven la seva heretgia;[2] el papa Joan II havia mort abans de la seva arribada i fou rebut pel papa Agapet I, el seu successor.[3] El 552 el bisbe Reparat fou desterrat per Justinià a Eucaida i Lliberat el va acompanyar i probablement va restar amb el bisbe fins a la mort el 563. La data de la seva mort és desconeguda.
Va escriure una història eclesiàstica: Breviarium Caussae Nestorianorum et Eutychianorum, que abraça el període entre l'ordenació de Nestori el 428 fins al Concili de Constantinoble II el 553, obra de gran importància pel període.[4]
Referències
modifica- ↑ Smith, Mark «Libératus de Carthage. Abrégé de l'histoire des nestoriens et des eutychiens. By Philippe Blaudeau. (Sources Chrétiennes, 607). Pp. 455. Paris: Les Éditions du Cerf, 2019. €35 (paper). 978 2 204 13415 6; 0750 1978» (en anglès). The Journal of Ecclesiastical History, 72, 1, 2021-01, pàg. 150–151. DOI: 10.1017/S002204692000161X. ISSN: 0022-0469.
- ↑ Delacenserie, Emerance «Beyond the Compilation. The Two Historiae Tripartitae of Theodore Lector and Cassiodorus». Sacris Erudiri, 56, 01-01-2017, pàg. 415–444. DOI: 10.1484/J.SE.5.114779. ISSN: 0771-7776.
- ↑ Vitiello, Massimiliano. Theodahad: A Platonic King at the Collapse of Ostrogothic Italy (en anglès). University of Toronto Press, 2014, p. 129. ISBN 978-1-4426-4783-1.
- ↑ Smith, William. A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). J. Murray, 1872, p. 777.