Llibre de la frontera
Llibre de la frontera: de Musa Ibn-Al-Tubbi és un poemari de Jaume Pont i Ibáñez, publicat l'any 2000.[1]
| Tipus | poemari  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Jaume Pont Ibáñez |
| Llengua | català |
| Publicació | 2000 |
A partir del recurs literari del manuscrit trobat, l'autor construeix un hàbil llibre de poesia que es presenta com una antologia apòcrifa de catorze poetes, dels quals tres són dones, que, escrivint en llengua àrab, visqueren entre els segles X i XII en terres de frontera amb el món cristià, que correspondrien a les actuals terres de Lleida. Fou Premi Crítica Serra d'Or de poesia l'any 2000.[2]
Contingut de l'obra modifica
El pròleg de Jaume Pont explica el procés i la història del llibre, com també les característiques estètiques de la poesia arabigoandalusí: el professor Mohamed Omar Sumí, bibliotecari de la Universitat d'al-Azhar, troba un manuscrit datat del 1218, El Llibre de la frontera, que Pont edita i presenta. L'antologia fou feta per Musa ibn al-Tubbi, autor, simple copista o cal·lígraf reputat de la Lleida de l'inici del segle xiii. Omar Sumí, coneixedor dels interessos de l'antòleg, tramet a Pont una traducció d'aquests poemes per tal que en faci la versió i els pugui donar a conèixer al lector català com a testimonis d'una poesia que, en llengua àrab, fou feta en terres catalanes.
A més de l'antologia poètica, hi ha unes notes biogràfiques que precedeixen l'obra de cada autor i que es converteixen en un teixit biogràfic i històric de la societat de l'època. L'obra dels catorze poetes és un mostrari ampli de mons, vides i sensibilitats diverses. Hi dominen dos temes: l'amor i la fidelitat a la terra. L'amor fa referència tant a l'heterosexual com a l'homosexual i oscil·la des de la contemplació, la plenitud o la nostàlgia fins al despit més cruel. La contraposició i la personalitat de la veu femenina en aquesta poesia amorosa són d'un gran interès i novetat. L'altra poètica dominant fa referència a la vida heroica i militar arrelada a la terra que va veure néixer i viure els poetes. També la veu del dolor, de l'exiliat que ha de marxar, de l'home àrab que veu com s'esfondra el seu món i ha de peregrinar cap a nous destins. L'elegia d'aquest dolor es concentra en el darrer poema del llibre, «Adéu al Maskijan», un poema impregnat d'una nostàlgia tan feridora com soferta davant el dolor humà per la terra perduda. El llibre mostra una experiència d'alta cultura poètica.[3]
Referències modifica
- ↑ «Jaume Pont - Autors a LletrA - La literatura catalana a internet». UOC.
- ↑ Cos, Isaac. «Jaume Pont. Les fronteres de la poesia andalusina». Núvol, 18-04-2019. [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «El llibre de la frontera». Diccionari de Literatura Catalana. [Consulta: 17 abril 2020].