Llibre dels Jutges
El llibre dels Jutges (en hebreu: שֹּׁפְטִים), és el setè llibre de la Tanakh i de l'Antic Testament cristià. El títol es refereix al contingut del llibre: la història dels jutges que van liderar i van guiar els israelites després de la mort de Josuè. Durant aquest període, les noves generacions israelites es van rebel·lar contra Déu, adorant déus falsos i participant en les seves pràctiques abominables (usualment sacrificis de nens o prostitució). Per causa d'això, els pobles veïns els van subjugar i oprimir; finalment, els israelites van retornar a Déu, varen cridar el seu nom, i Ell hi va enviar alliberadors. Després de la llibertat, les noves generacions d'israelites es van oblidar de Déu. El cicle es repeteix diverses vegades al llarg del llibre. Se'n desconeix l'autor, i tampoc se sap amb certesa l'època en què es va escriure. La cronologia que dóna és confosa.[1]
| (he) שופטים (de) Richter (en) Judges  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | text sagrat, obra literària i llibre de la Bíblia |
| Format per | 21 |
| Sèrie | |
| Part de | Tanakh, Neviïm, Antic Testament, Septuaginta, Antic Testament catòlic i Llibres històrics |
ReferènciesModifica
- ↑ Nácar Fuster, Eloino; Alberto Colunga. Sagrada Bíblia: Jueces [introducció]. Madrid: Católica, 1964, p. 255.
VegeuModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llibre dels Jutges |