Llibre negre de Carmarthen

El llibre negre de Carmarthen (en gal·lés Llyfr Du Caerfyrddin) es creu que és el manuscrit més antic escrit completament o substancialment en gal·lés. Escrit entorn del 1250, el nom del llibre es deu a l'associació amb el priorat de Sant Joan Evangelista i Sant Teulyddog en Carmarthen i es coneix com a negre pel color de la seva enquadernació.[1] En l'actualitat forma part de la col·lecció de la Biblioteca Nacional de Gal·les, on es cataloga com a NLW Peniarth MS 1.[2]

Infotaula documentLlibre negre de Carmarthen
Llyfr Du Caerfyrddin Modifica el valor a Wikidata
Tipusmanuscrit Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalgal·lès i anglès Modifica el valor a Wikidata
Gènere artísticpoesia Modifica el valor a Wikidata
Temaprofecia i Welsh Triads (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Pàgines70 Modifica el valor a Wikidata
Materialpergamí Modifica el valor a Wikidata
PropietariJohn Prise (en) Tradueix, Jasper Gryffyth (en) Tradueix, Siôn Tudur (en) Tradueix i Robert Vaughan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dimensions170 (alçària) × 130 (amplada) mm
Codi museuModifica el valor a Wikidata Peniarth MS 1 Modifica el valor a Wikidata
UbicacióBiblioteca Nacional de Gal·les i Peniarth Manuscripts (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creació1350 Modifica el valor a Wikidata
Autorvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Part dePeniarth Manuscripts (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Imatge d'una pàgina del llibre negre de Carmarthen
Llibre negre de Carmarthen (f.4.r)
Pàgina 1 de J.G. Evans. Edició 1907 del llibre negre de Carmarthen

El llibre conté una col·lecció de poesia amb diverses categories. Conté poemes amb temes religiosos i odes de lloança i de dol. De major interès pels estudiosos són els poemes que es basen en les tradicions relatives als herois gal·lesos associats amb la Yr Hen Ogledd i en especial els relacionats amb la llegenda del rei Artur i Merlí. Un dels poemes, l’Elegia de Gereint, fill d'Erbin, fa referència a la batalla de Llongborth, la ubicació de la qual no pot ser identificada, i esmenta la participació d'Artur a la batalla.[3]

S'ha publicat recentment al periòdic de Carmarthen la possibilitat d'albergar el llibre negre en la seva ciutat, pel que podria ser vist pels vilatans i turistes que arribin a la ciutat.

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. «The Black Book of Carmarthen». World Digital Library. UNESCO. [Consulta: 8 agost 2019].
  2. Daniel Huws. Biblioteca Nacional de Gal·les (Llyfrau Cymraeg 1250-1400, Aberystwyth 1993).
  3. William Forbes Skene. The Four Ancient Books of Wales: Containing the Tymric Pooems Attributed to the Bards of the Sixth Century. AMS Press, 1868, p. 8–. ISBN 978-0-404-17585-6. 

Bibliografia

modifica
  • Jarman, A. O. H. (Ed.) (1982), Llyfr Du Caerfyrddin. Caerdydd : Gwasg Prifysgol Cymru. ISBN 0-7083-0629-2. Una edició del text original.
  • Pennar, Meirion. (1989), The Black Book of Carmarthen. Llanerch Enterprises. ISBN 0947992316. Una introducció amb les traduccions d'alguns poemes, acompanyats amb les corresponents reproduccions de J. Evans.

Enllaços externs

modifica