Llista Democràtica de Natzaret
La Llista Democràtica de Natzaret (en àrab القائمة الديموقراطية للناصرة, al-Qāʾima ad-Dīmuqraṭiyya li-n-Nāṣira; en hebreu רשימה דמוקרטית של נצרת, Reiximà Demoqràtit xel Natsrat) fou un partit polític d'Israel, l'únic partit dels àrabs d'Israel que va obtenir representació a la Kenésset a les eleccions legislatives d'Israel de 1949.[1] El partit, patrocinat pel Mapai de David Ben-Gurion, rebia el seu nom per la població de Natzaret, de majoria àrab. Fou una de les llistes satèl·lit àrabs creades amb la finalitat de captar vots àrabs i incloure els àrabs israelians en el funcionament de l'Estat per tal de demostrar que jueus i àrabs podien coexistir pacíficament.
(ar) القائمة الديموقراطية للناصرة  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | partit polític |
| Història | |
| Creació | 1949 |
| Data de dissolució o abolició | 1950 |
| Altres | |
| Color | |
| Lloc web | knesset.gov.il… |
Es presentà a les eleccions de 1949 i va obtenir l'1,7% dels vots i dos escons, que foren per als seus caps Amin-Salim Jarjora i Seif el-Din el-Zoubi. El partit va ser patrocinat pel Mapai que, com Ben-Gurion, estava disposat a incloure els àrabs d'Israel en el funcionament de l'Estat per tal de demostrar que jueus i àrabs podrien coexistir pacíficament i productiva, i durant la dècada de 1950 el Mapai va patrocinar d'altres partits àrabs. Com a resultat de l'associació, el partit formà part de les coalicions que es van formar per al primer i segon governs durant la primera Kenésset.
El partit no es presentà a les eleccions del 1951, encara que el-Zoubi va ser escollit en la Llista Democràtica dels Àrabs Israelians. Jarjora no va tornar a la Kenésset, però va esdevenir alcalde de Natzaret, el 1954, càrrec que va ocupar fins a ser reemplaçat per el-Zoubi el 1959.
Referències
modifica- ↑ Jiryis, Sabri. The Arabs in Israel. Nova York: Monthly Review Press, 1976, p. 164. ISBN 0-85345-377-2.
"Mapai's decision to become politically active among the Arabs was undertaken with some hesitation. There was nothing in its history or ideology to attract the Arabs or win their support. For a start, the party did not even accept Arabs as ranking members, on the grounds that no Arab could be a loyal member of a Zionist party. The party's "experts" on Arab affairs soon suggested solutions, however, for these and other difficulties. Arab participation would be in the form of special lists drawn up before each election on the basis of residence and religious sect from among the party's hangers on. The party machine would undertake financial and influential support of these lists, thus "freeing" then from having to set up their own political apparatus. The allegiance of the successful candidates to the party and their support for the party's position would thus be guaranteed."