Llista de viles ohlone

article de llista de Wikimedia

Unes 50 viles i tribus dels Ohlone (poble d'amerindis de Califòrnia també coneguts com a costano) havien estat identificades com a existents al Nord de Califòrnia cap al 1769 a les regions de la península de San Francisco, vall de Santa Clara, East Bay, muntanyes de Santa Cruz, badia de Monterey i vall de Salinas. Els noms coneguts de les tribu i llogarets de pobles que parlaven les llengües ohlone[1] s'enumeren a continuació per regions.[2]

Mapa de les llengües i viles costano.

Península de San Francisco modifica

Llengües parlades: ramaytush, tamyen a la frontera meridional

Tribus i viles de la Península de San Francisco:

  1. Ahwaste - la península de San Francisco [3]
  2. Chiguan – costa Pacífica de la península de San Francisco veïnatge de Half Moon Bay [4]
  3. Cotegen - costa Pacífica sud de Half Moon Bay
  4. Lamchin - l'actual comtat de San Mateo, platges de la badia del sud de Belmont a Redwood City i valls a l'oest
  5. Oljon – Costa pacífica al baix San Gregorio Creek i Pescadero Creek
  6. Quiroste - Costa pacífica de Bean Hollow Creek a Ano Nuevo Creek [5]
  7. nom desconegut - A Tunitas Creek[6]
  8. Romonan - la península de San Francisco
  9. Ssalson (tribu) – al llarg de San Mateo Creek, a la vall de San Andreas. Tenia 3 viles:
    • Aleitac (vila) - al llarg de San Mateo Creek a la vall de San Andreas
    • Altahmo (vila) - (també Altagmu) - al llarg de San Mateo Creek a la vall de San Andreas
    • Uturbe (vila) - al llarg de San Mateo Creek a la vall de San Andreas
  10. Pruristac – Una milla de la Costa pacífica a la vall de San Pedro, vora San Pedro Creek, actualment Pacifica
  11. Timigtac – mitja milla de la Costa pacífica, als marges de Calera Creek, l'actual Pacifica
  12. Tulomo - la península de San Francisco [7]
  13. Urebure (també Buriburi)[8]- San Bruno Creek al sud de la muntanya San Bruno
  14. Yelamu (tribu) – nord de la península de San Francisco
    • Amuctac (vila) - vora Visitation Valley a San Francisco
    • Chutchui (vila) – vora l'actual lloc de la Missió de Dolores a San Francisco.[9]
    • Petlenuc (vila) – vora del Presidio a San Francisco
    • Sitlintac (vila) - vora Mission Creek a San Francisco
    • Tubsinta (vila) - vora Visitation Valleya San Francisco
  15. Puichon - vora l'actual Menlo Park, Palo Alto i Mountain View
  16. Tuchayune – vila de pescadors de l'illa Angel [10]

Vall de Santa Clara modifica

Llengües parlades: Tamyen, chochenyo a franges orientals

Regió lingüística tamyen (també pronunciat Tamien, Thamien) – la vall de Santa Clara al llarg del riu Guadalupe River i a l'oest cap a Cupertino.

Tribus i viles de la vall de Santa Clara:

  1. Alson - baixos pantans a l'extrem sud de la Badia de San Francisco Bay, actualment Newark, Milpitas i Alviso
  2. Aulintac (també pronunciat Auxentac) - al llarg de Coyote Creek
  3. Asirin – Muntanyes costaneres a l'est de la vall de Santa Clara
  4. Aulintac (també pronunciat Auxentac) - al llarg de Coyote Creek
  5. Churistac – terme que cobreix viles properes a les muntanyes orientals de Morgan Hill
  6. Matalan – vall de Santa Clara de Coyote a Morgan Hill
  7. Pala (also known as Palenos) – muntanyes de Hall's Valley entre la vall de Santa Clara i Mount Hamilton
  8. Ritocsi – Vall de Santa Clara a l'alt riu Guadalupe i central Coyote Creek
  9. Grup San Bernardino - Vall de Santa Clara, localització desconeguda. Vegeu Partacsi.
    • Lamaytu (tribu) - Vall de Santa Clara
    • Muyson (tribu) - Vall de Santa Clara
    • Pornen (tribu) - Vall de Santa Clara
    • Solchequis (tribu) - Vall de Santa Clara
  10. So-co-is-u-ka (vila) - Assentament original de la Missió de Santa Clara (Missió de Santa Clara de Thamien) al riu Guadalupe, 1777.
  11. "Santa Ysabel" – est de la Vall de Santa Clara i alt Calaveras Creek
  12. Somontac (also called Santa Clara) – temptativament regió de Los Gatos de la Vall de Santa Clara, i la vila de Matalan
  13. Thamien (vila o localitat) – Lloc original de la Missió de Santa Clara (Missió Santa Clara de Thamien) al riu Guadalupe, 1777.
  14. Tayssen – àrea gran de les muntanyes costaneres a l'est i sud-est de la Vall de Santa Clara
En el veïnatge:
  1. Junas – probablement a Hospital Creek o la vall de San Antonio de Diablo Range
  2. Werwersen – prop de Mt. Hamilton, Diablo Range[11]
*Vegeu també: Chitactac, Partacsi, possiblement a aquesta vall.

Muntanyes Santa Cruz modifica

Llengües parlades: awaswas, tamyen a la frontera oriental

Tribus i viles de les Muntanyes Santa Cruz:

  1. Achista (potser inclou Acsaggis[1]) - Muntanyes Santa Cruz, actualment Boulder Creek, i Riverside Grove
  2. Chalumu, actual localització de la ciutat de Santa Cruz[12]
  3. Chaloctac – al voltant de Loma Prieta Creek a la cresta de les Muntanyes Santa Cruz
  4. Chitactac - Muntanyes Santa Cruz i/o vall de Santa Clara
  5. Cotoni – Costa del Pacífic a l'actual Davenport
  6. Olpen (també conegut com a Guemelentos) - turons i valls interiors a les Muntanyes Santa Cruz, La Honda Creek, Corte de Madera Creek
  7. Partacsi (també coneguts com a "Paltrastach") – Àrea muntanyenca de Saratoga Gap, conques de l'alt Pescadero Creek, Stevens Creek, i Saratoga Creek. Poster vila i centre dels grups tribals de San Bernardino.
  8. Sayanta – Àrees Scotts Valley, Glenwood, i Laural (part de la cessió mexicana Arrollo de Sayante)
  9. Sokel, a l'actual Aptos[12]

Àrea East Bay modifica

Llengües parlades: chochenyo, karkin al nord

Tribus i viles de l'àrea East Bay:

  1. Causen - (aka Patlans) – vall de Sunol
  2. Huchian -àrea gran de les platges d'East Bay, de Temescal Creek a l'actual Richmond
  3. Huchiun-Aguasto - East Bay les platges meridionals de la badia San Pablo
  4. Karkin - (Los Carquines) - a ambdós marges de l'estret de Carquinez, actualment Crockett, Port Costa, Martinez i Benicia
  5. Luecha – Sud-est de Livermore
  6. Jalquin/Yrgen - Actualment Hayward, Castro Valley
  7. Pelnen – part occidental de la vall de Livermore, de Pleasanton a Dublin
  8. Seunen – Cantó nord-oest de la vall de Livermore
  9. Souyen – Aiguamolls de la vall de Livermore i Tassajara Creek als contraforts meridionals de Mount Diablo
  10. Ssaoam – al voltant de Brushy Peak i Altamont Pass, entre les valls de Livermore i San Joaquin
    • Yulian (subrup o altre nom de Ssaoams)
  11. Taunan – part muntanyosa d'Alameda Creek i Arroyo del Valle al sud de la divisió entre els comtats Alameda-Contra Costa
  12. Tuibun – boques d'Alameda Creek i Coyote Hills, a la platja oriental de la badia de San Francisco

Àrea de la badia de Monterey modifica

Llengües parlades: awaswas a la costa nord, rumsen a la costa sud, mutsun a l'interior

Tribus i viles de la badia de Monterey:

  1. Aptos – Platges de la badia de Monterey a l'est d'Aptos, a mig camí del riu Pajaro
  2. Cajastaca - nord o nord-est de Watsonville, vora el riu Pajaro
  3. Ichxenta – A San Jose Creek, vora la reserva estatal Point Lobos.
  4. Kalindaruk (Calendaruc)- comtat de Monterey [13]
  5. Rumsen (vila) - riu Carmel, aproximadament 5 milles a l'interior de la Missió de San Carlos i la costa del Pacífic[12]
  6. Uypi – actual ciutat de Santa Cruz
  7. Wacharon – vora l'actual Moss Landing[14]

Vall de Salinas modifica

Llengües parlades: rumsen, mutsun, chalon[15]

Tribus i viles de la vall de Salinas:

  1. Ansaime (també Ausaima) – cantó oriental de San Felipe a Pacheco Creek
  2. Chipuctac- Canada de Osos, àrea nord-est de Gilroy
  3. Mutsun (vila) – a la Missió de San Juan Bautista, al riu San Benito, a l'oest de l'actual Hollister.[12]
  4. Pitac – possiblement àrea de San Martin o alguna part d'Unijama a l'àrea de Gilroy
  5. Tomoi – àrea general de Pacheco Pass
  6. Unijaima (també pronunciat Unijaimas) - àrees Gilroy i Carnadero
  7. Wachero-n – al lloc de la Missió Soledad al riu Salinas[12]

Notes modifica

  1. 1,0 1,1 Milliken, 1995.
  2. (Tingueu en compte que aquestes són grafies modernitzades estàndard de noms de tribus, hi ha altres grafies als registres de les Missions de Califòrnia i als registres de terres.)
  3. «Mission indians of California».
  4. «Mission Dolores Mural». Arxivat de l'original el 2014-05-22. [Consulta: 11 abril 2014].
  5. Eric Simons. «Unearthing California: Berkeley researchers are uncovering how the land looked when the Spaniards stumbled upon it.». Cal Alumni Association, 2011. Arxivat de l'original el 2012-05-03. [Consulta: 24 juliol 2012].
  6. «montereybay.noaa.gov». Arxivat de l'original el 2009-05-06. [Consulta: 11 abril 2014].
  7. «CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: Mission Indians (Of California)».
  8. «Costanoan Indians».
  9. The Sentencing Project; Linenthal, Peter; Abigail Johnston. San Francisco's Potrero Hill (Images of America) (Images of America). Charleston, SC: Arcadia Publishing, 2005, p. 13. ISBN 0-7385-2937-0. 
  10. «San Francisco History - The Legend of Yerba Buena Island». Arxivat de l'original el 2013-09-05. [Consulta: 11 abril 2014].
  11. «Metroactive Features | Notes From the Underbelly».
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Kroeber, 1925, Map p. 465
  13. «History of San Juan Bautista Mission».
  14. «www.esselennation.com». Arxivat de l'original el 2006-10-09. [Consulta: 11 abril 2014].
  15. «www.nps.gov». Arxivat de l'original el 2010-09-05. [Consulta: 11 abril 2014].

Referències modifica

  • Kroeber, Alfred L. 1925. Handbook of the Indians of California. Washington, D.C: Bureau of American Ethnology Bulletin No. 78. (map of villages, page 465)
  • Milliken, Randall. A Time of Little Choice: The Disintegration of Tribal Culture in the San Francisco Bay Area 1769-1910 Menlo Park, CA: Ballena Press Publication, 1995. ISBN 0-87919-132-5 (alk. paper)

Bibliografia modifica

  • Beeler, Madison S. Northern Costanoan, International Journal of American Linguistics, 1961. 27: 191-197.
  • Brown, Alan K. Indians of San Mateo County, La Peninsula:Journal of the San Mateo County Historical Association, Vol. XVII No. 4, Winter 1973-1974.
  • Brown, Alan K. Place Names of San Mateo County, published San Mateo County Historical Association, 1975.
  • Teixeira, Lauren. The Costanoan/Ohlone Indians of the San Francisco and Monterey Bay Area, A Research Guide. Menlo Park, CA: Ballena Press Publication, 1997. ISBN 0-87919-141-4.