Viquipèdia

Llondro

En terminologia nàutica un llondro és una mena de vaixell mercant de vela aparellat amb tres pals: el trinquet amb veles quadres i, l'arbre mestre i el de mitjana amb veles llatines.[1][2] Generalment els llondros eren de petites dimensions i podien desplaçar-se amb rems.[3][4][5]

Infotaula de vaixellLlondro
Característiques tècniques
Tipusbot de rem Modifica el valor a Wikidata
Aparell d'un llondro. En el trinquet, la presència de tres veles era excepcional.
Arribada de Carles III a la ciutat de Nàpols. A baix uns quants llondros amb l'arbre mestre caire.

Aparell

modifica

Hi havia llondros aparellats amb tres veles llatines, com els xabecs. La diferència era clara. Els llondros tenien un buc arrodonit i feixuc, amb més mànega i calat que els xabecs, cercant la capacitat de càrrega i la solidesa, en detriment de la velocitat.

Sovint un dels pals hissava veles quadres. Generalment el trinquet (el pal situat més a proa), tot i que també podia tractar-se de l'arbre mestre (el del mig).[6][7]

Desplaçament

modifica

Segons diversos documents els llondros podien ser des de 200 quintars fins a 2000 quintars. Eren vaixells relativament petits.[8]

Documents

modifica
  • 1301. Els “londri” (en llatí i en plural) són esmentats en els estatuts de Cattaro (Statuta et leges civitatis Cathari).[9]
  • 1553. Llondro de Cadaqués de 300 quintars. Propietat d'Antoni Marés.[10]
  • 1702. Un llondro de 400 quintars de Sant Feliu transporta una càrrega de sardines a Bellcaire.
  • 1707. Llondro Santacreu.[11]
  • 1740. Llondro de la Mare de Déu del Sofratge a la platja de Benidorm.[12][13]
    • La segona referència parla d'una "falúa" (en castellà).
  • 1752. Llondro català navegant cap a Itàlia.[14]
  • 1828. Llondro San Antonio, esmentat en un contracte de venda fictici com a exemple en un llibre de lleis.[15]

Referències

modifica
  1. ↑ Universidad de Barcelona. Cátedra de Historia de América. Boletin Americanista. Edicions Universitat Barcelona, p. 62–. GGKEY:6506THT83NL. 
  2. ↑ DCVB:Llondro.
  3. ↑ Auguste Jal. Glossaire nautique répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes par A. Jal. Didot, 1848, p. 940–. 
  4. ↑ Jean Marie Pardessus. Collection de lois maritimes antérieures au XVIIIe siècle.... Imprimerie Royale, 1839, p. 97–. 
  5. ↑ Ferran Canyameres. Diccionari de marina. Ferran Canyameres i Casamada, 1 gener 1983, p. 104–. BNC:1001098972. 
  6. ↑ Marina guixolenca del segle xviii (Del desastre a la recuperació). Benet Julià i Figueras.
  7. ↑ Els vaixells mercants d'aparell llatí a la Marina Catalana. Segles XVIII, XIX i XX. Joaquim Pla Bartina.
  8. ↑ Primer Congrés d'Història Moderna de Catalunya. Edicions Universitat Barcelona, 1984, p. 274–. ISBN 978-84-7528-152-0. 
  9. ↑ Jean Marie Pardessus. Collection de lois maritimes antérieures au XVIIIe siècle.... Imprimerie Royale, 1839, p. 97–. 
  10. ↑ Enrique Vivanco Riofrío. Texto y contexto en Cadaqués: historia, teoría y práctica de la arquitectura de un pueblo singular. Enrique Vivanco Riofrío, 1989, p. 24–. GGKEY:6NYQB08NRKB. 
  11. ↑ Archivo. Chabás, 1887. 
  12. ↑ María Francisca Olmedo de Cerdá. Anecdotario histórico valenciano. Carena Editors, S.l., 2002, p. 140–. ISBN 978-84-87398-58-2. 
  13. ↑ INDICE HISTORICO ESPANOL publication cuatrimestral Vol. XIX Num. 67 Mayo-Agosto 1973. Edicions Universitat Barcelona, p. 365–. GGKEY:8BWRPNL4535. 
  14. ↑ Llibre dels miracles de Nra. Sra. del Carme: conte juntament la historia de la religio carmelitana, la explicació de la Butlla sabbatina .... per Narcis Oliva, 1767, p. 241–. 
  15. ↑ Diego Bustoso y Lisares. Cartilla real teórica-práctica, segun leyes reales de Castilla para escribanos, notarios y procuradores, con el arancel de los derechos, instrucciones, no solo para los maestros sino para principiantes y particulares .... Imprenta de Fermín Villalpando, Norberto Llorenci, 1828, p. 92–. 

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llondro&oldid=33428150»