Llop II
Llop II fou duc de Gascunya nomenat per Carles I (Carlemany) avançat el 768.[1] El seu parentiu no està establert. Einhart l'esmenta com "Wasconum dux Lupus" el 770 però no dona cap parentiu, però la possibilitat que fos fill d'Hattó[2] és raonable per tal com Llop hauria estat el nom del pare d'Eudes I d'Aquitània i perquè Hattó havia patit tortura[3] per haver estat lleial a Pipí el Breu, i per tant seria una forma de compensació lògica, doncs el ducat de Gascunya fou el càrrec més important que va subsistir a l'antiga Aquitània després de la conquesta dels francs.[4] El càrrec no era hereditari.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 718 (Gregorià)  |
| Mort | 778 (Gregorià) (59/60 anys) Gascunya |
| Duc de Gascunya | |
| 769 – 778 ← Hunald II – Sanç I Llop → | |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Duc |
| Família | House of Gascony (en)  |
| Cònjuge | Numabela de Cantàbria (740–) |
| Fills | Sanç I Llop, Centull Llop, Múnia d'Àlaba, Adalric de Gascunya, Garcia Llop, Seguí I, Onneca de Pamplona |
| Pare | Hattó d'Aquitània |
Aquest Llop seria germà de Adalgar i Either (Artalgarius i Ictérius) que apareixen esmentats com a ostatges entregats per Waifré a Pipí el Breu en la pau del 760 i que, com que no apareixen en els anys següents, es suposa que haurien restat a França almenys fins al 768. Després Adalgar o Artalgari hauria rebut el comtat de la Marca de Gascunya i Either o Icteri el comtat d'Alvèrnia, però les fonts primàries manquen.
Llop II va morir en data incerta potser vers el 778 i segurament el ducat fou deixat vacant. Sanx I Llop seria fill seu però la seva família no es coneix donat que els fills que li atribueix la falsa carta d'Alaó (Adalric, Llop Sanx i Adela) són segurament imaginaris. Carlemany va fer la seva expedició a Saragossa (778) i quan va tornar fou derrotat a Roncesvalles pels vascons, la direcció dels quals s'atribueix de vegades a Llop II i més modernament al seu suposat fill Sanx Llop I que reclamava el ducat (que no era hereditari). Sanx I Llop apareix com a ostatge a la cort carolíngia fins al 801. Altres possibles fills hipotètics serien:
Notes modifica
- ↑ després de la mort de Waifré el 2 de juny, i potser també de Pipí el Breu el 24 de setembre
- ↑ atribuïda a la carta d'Alaó, espúria
- ↑ i segurament havia mort a causa d'aquesta
- ↑ a la resta del territori només consten comtes
Bibliografia modifica
- Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).
- «Llop II». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.