Llop ibèric
El llop ibèric (Canis lupus signatus), és una subespècie de llop (Canis lupus) endèmica de la península Ibèrica.
Canis lupus signatus  | |
|---|---|
_20.jpg) | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Canidae |
| Gènere | Canis |
| Espècie | Canis lupus |
| Subespècie | Canis lupus signatus Ángel Cabrera, 1907 |
| Distribució | |
 Distribució aproximada ca. 2013 | |
DescripcióModifica
Aquesta subespècie de llop té una mida un poc menor que els altres llops d'Europa. Els mascles arriben a fer entre 130 i 180 cm de llargada i les femelles entre 130 i 160 cm. L'alçada de creu pot arribar als 70 cm. Els mascles adults pesen generalment entre 30 i 40 kg, i les femelles pesen de 21 a 35 kg.
Tenen el cap gros i massís, orelles triangulars relativament petites i ulls oblicus de color groguenc. El mesell presenta unes taques blanques.
El pelatge és heterogeni amb unes franges longitudinals fosques o negres cobrint les potes davanteres, una taca fosca al llarg de la cua i una altra al voltant de la creu. El conjunt d'aquestes taques és el que ha donat a aquesta subespècie el nom signatus que en llatí significa «marcat». Els llobatons quan neixen presenten tons foscos uniformes.
DietaModifica
Aquest llop és un dels pocs grans carnívors que existeixen actualment a la península Ibèrica. És un carnívor depredador però ocasionalment menja també fruits silvestres i altres vegetals.
El doctor Félix Rodríguez de la Fuente va fer diversos estudis sobre la seva dieta i va determinar que a més de senglars, cérvols i altres grans i petits mamífers, les ovelles representaven un 35% de la seva dieta.[1]
DistribucióModifica
En un principi habitava tota la península Ibèrica, actualment les seves poblacions més importants estan al nord del riu Duero.[2]
Durant els darrers 100 anys aquests animals van patir una persecució sistemàtica.
El nombre total d'individus d'aquesta subespècie de llop oscil·la segons les fonts entre els 1.500 als 2.000 individus.
Les principals poblacions es distribueixen per Castella i Lleó, Galícia, Cantàbria i Astúries.[3]
S'han localitzat exemplars més cap al sud com en el Sistema Central i en el Sistema Ibèric incloent la Comunitat de Madrid (2013).[4]
El 2018 el Tribunal Suprem de la Junta de Castella i Lleó paralitzà la resolució que permetia la caça durant les temporades 2016-2019.[5]
Actualment és un animal oficialment protegit.
ReferènciesModifica
- ↑ «Signatus.org».
- ↑ "El lobo ibérico en el Sur peninsular, El Ecologista núm.50, diciembre de 2006.
- ↑ El lobo ibérico, rey de la montaña:[1]
- ↑ El lobo vuelve a criar en Madrid El País, consultado el 26 de febrero de 2013.
- ↑ «El TSJCyL paraliza la caza del lobo al norte del Duero». El Norte de Castilla, 15-05-2018 [Consulta: 16 maig 2018].
Enllaços externsModifica
- Rastres del llop ibèric a rastros de mamíferos del lloc web Barbastella.
- 1; 2.
- Diferències entre els rastres de gos, de llop i de guineu.
- BARJA, Isabel: Patrons de senyalització amb femta de llop ibèric. Universidad Autónoma de Madrid. 2003. Publ.: 2004.
- Pasado y presente del lobo en Sierra Morena.
- Texto en PDF;
- 1; 2.
- Hermano lobo: reportatge del programa de TVE Informe Semanal sobre la situació del llop (17 de gener de 2009).
- Signatus.org, en defensa del lobo ibérico y sus hábitats.
- C. l. signatus en Fauna ibérica; mamíferos. Ángel Cabrera Latorre. 1914. Facsímil electrònic.