Lluís Badosa i Padrosa

Lluís Badosa i Padrosa (Sant Feliu de Guíxols, Girona, 1898 - Tremp, Lleida, 1938) fou un compositor i músic català.

Lluís Badosa i Padrosa

Biografia
Naixement	23 de setembre de 1898 Sant Feliu de Guíxols, Girona, Espanya
Mort	29 de maig de 1938 Tremp, Lleida, Espanya
Activitat
Ocupació	Músic, compositor, militar

Biografia

Fou fill del surer industrial Enric Badosa i Calvet (emparentat per la part materna amb Agustí Calvet i Pascual) i de Rita Padrosa i Caselles, tots dos domiciliats a la rambla d'Antoni Vidal. Es desconeix qui va ser el professor de música local amb qui va estudiar les seves primeres lliçons musicals. Tot i així, Badosa va mostrar de ben jove unes excel·lents aptituds per a la composició musical. Abans de dedicar-se a la música, fou oficial d'Infanteria i graduat d’alferes de complement a la campanya de l'Àfrica Oriental. Un cop llicenciat de la milícia, visqué durant un temps a Veneçuela, fet que retardà l’inici de les seves composicions musicals fins entrat el decenni dels anys vint. Malgrat això, la seva estada a Veneçuela influencià en part el seu pensament musical.

Un cop retornat a Sant Feliu de Guíxols l'any 1921 amb la titulació de professor de música, es dedicà a ensenyar piano, solfeig, cant i harmonia com a professor particular. Durant el seu temps lliure, col·laborà com a redactor del setmanari guixolenc Palmarium, dirigit per Joan Sans i Amat. Compongué per encàrrec l'himne 13 de septiembre amb lletra de Guillermo Larroche, i fou lliurat a Miguel Primo de Rivera l'octubre de 1924.

L'any 1925 estrenà l'opereta Mariposas de oro i, a la temporada següent, realitzà un tour per les illes Balears amb una companyia d'actors i cantants de la Ciutat Comtal, on representaren la seva revista musical El mercado de las hermosas. Aquesta producció rebé una forta aclamació, i se'n varen fer varies representacions arreu de Catalunya, amb un gran èxit tant de públic com de crítica. Entre les altres obres que compongué hi trobem sarsueles i música escènica com La puntaire (1927), Los vencedores, La danza de las horas i Oriluz; sardanes com La segona de la tarda (1928) i Amor efímer i amor cegat (1923); i altres peces com les cançons Amor fugaz i No amar es mejor (lletra de V. Salvatella i C. Olver), el vals Mercedes i el cuplet La modisteta (lletra de Rossend Llurba).

Va formar part de l'orquestrina de Sant Feliu Dazzling Jazz entre els anys 1933 i 1936, juntament amb músics com Rafael Figueras i Auladell, Joaquim Balmaña i Canet, Jaume Irla i Sardó o Josep Isern i Valls.

El març de 1936 es va afiliar a la UGT i s'examinà a Barcelona per obtenir l'ascens a tinent de complement. Un cop esclatada la Guerra Civil espanyola fou cridat a combatre, i allí assolí el grau de capità d'Infanteria de l'Exèrcit republicà. Va morir al mont Sant Corneli, a Tremp, arrel de la batalla de l'Ebre.