Lluís Baixa

escultor espanyol

Lluís Baixa o Louis Baixa o Baixas segons grafies (segle XVII-segle XVIII) va ser un escultor actiu a la Catalunya del Nord entre els anys 1714 i 1765.

Infotaula de personaLluís Baixa
Biografia
Naixementsegle XVII Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XVIII Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultor Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Era fill [1] d'un mestre fuster, Francesc Baixa, i de la seva muller Anna Maria. Encara que les seves dates de naixement i mort no estan documentades, se sap [2] que es casà el 26 de febrer del 1713 amb Estàsia Maria.

Es formà amb en Josep Sunyer i Raurell i s'agregà al Col·legi de Pintors, Escultors, Dauradors i Brodadors de Perpinyà l'any 1714. Entre els anys 1714 i 1718 fou autor de tres retaules per a l'església de Nostra Senyora dels Àngels de Cotlliure, i es registra que, per un d'ells dedicat a Sant Eloi, percebé [3] 550 francs. A partir del 1723 va fer altres obres conjuntament amb Pau Sunyer, germà del seu mestre Josep Sunyer. L'historiador B. Tollon [4] atribueix a Baixa dos retaules fets conjuntament amb Pau Sunyer el 1701, però aquesta informació no té confirmació col·lateral, i la data apuntada no es correspon amb la resta d'informacions sobre la carrera de l'escultor. La majoria de la producció conservada d'en Baixa està protegida (P) [5] pel patrimoni francès.

El 1714, la confraria dels sastres de Perpinyà li encarregà que visés -perités- l'altar de sant Homobó que Josep Sunyer els havia fet, i el 1717 amb Manuel Botaller en visaren un altre, el del Roser de Bula d'Amunt, obra de Lluís Ribera [6]

Obres modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Avellí Casademont, Teresa «Els retaules del taller dels Sunyer a l'església de Sant Martí de Jóc». Locus amoenus, núm. 6, 2003, pàg. 271-292. ISSN: 1135-9722.
  2. Avellí (Avellí Els retaules del taller dels Sunyer... (2003) p. 287) citant Cortade, Eugène. «Quelques sculpteurs de retables aux XVIIe et XVIIIe siècles. Notes biographiques». A: Études Roussillonnaises offertes à Pierre Ponsich. Perpinyà: le Publicateur, 1987, p. 365-375. ISBN 290621003X. 
  3. Caloni, J. «Collioure». Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales, num. 60, 1938, pàg. 75.
  4. 4,0 4,1 4,2 Segons la nota 88 de Roig i Torrentó, M. Assumpta. Iconografia del retaule a Catalunya (1675-1725) [tesi de doctorat]. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1990.  Esmenta l'obra de Tollon, Bruno. Les retables sculptés en Roussillon et en Cerdagne française au XVIIIe siècle [tesi de tercer cicle]. Toulouse: Université de Toulouse-le Mirail, 1972, p. 83. [Enllaç no actiu]
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 «Obres de Lluís Baixa, al web del patrimoni francès» (en francès). [Consulta: 1r maig 2015].
  6. Lugand, Julien; Duhem, Sophie. «Miquel Anglada (env. 1663-1710). Sculpteur et expert à Perpignan au début du XVIIIe siècle». A: L'època del barroc i els Bonifàs. Actes de les Jornades d'història de l'art a Catalunya. Valls, 1, 2 i 3 de juny del 2006. Barcelona: Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona, 2007, p. 237. ISBN 9788447531950. 
  7. «Eglise Saint Martin d'Hix, al web "Structurae"» (en francès). [Consulta: 1r maig 2015].
  8. «Estavar al web "Association des Maires et Adjoints des Pyrénées-Orientales» (en francès). Arxivat de l'original el 2015-05-18. [Consulta: 1r maig 2015].
  9. «Estoher, al web "Laissez-vous conter la vallée de la Tet"» (en francès). Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 1r maig 2015].