Lluís I de Wittelsbach

duc de Baviera

Lluís I de Wittelsbach o Lluís I de Baviera[1] (en alemany: Ludwig I der Kelheimer, Herzog von Bayern, Pfalzgraf bei Rhein) (Kelheim, 23 de desembre 1173 - mort a Kelheim el 15 de setembre de 1231) va ser duc de Baviera el 1183 i comte palatí del Rin el 1214. Era fill d'Otó I de Wittelsbach i la seva esposa Agnès de Loon.

Infotaula de personaLluís I de Wittelsbach
Ludwig der KelheimerErmordungsszene in Johanneskirche(KlosterScheyern) Lkr Paffenhofen Oberbayern.JPG
modifica
Biografia
Naixement23 desembre 1173 modifica
Kelheim modifica
Mort15 setembre 1231 modifica (57 anys)
Kelheim modifica
Lloc d'enterramentScheyern modifica
Duc de Baviera
modifica
Dades personals
Grup ètnicAlemanys modifica
Activitat
OcupacióSobirà modifica
Carrera militar
ConflicteCinquena croada modifica
Altres
TítolDuc modifica
FamíliaDinastia Wittelsbach modifica
CònjugeLudmila de Bohèmia modifica
FillsOtó II de Wittelsbach
Hildegardis Herzögin von Kelheim (en) Tradueix modifica
ParesOtó I de Wittelsbach modificaAgnès de Loon modifica
GermansSophie de Wittelsbach i Richardis of Bavaria (en) Tradueix modifica

BiografiaModifica

Lluís va estendre el ducat de Baviera i va fundar moltes ciutats. Entre les ciutats que va fundar hi ha Landshut (1204), Straubing (1218) i Landau an der Isar (1224). Va fer costat a l'emperador güelf Otó IV, que va confirmar llavors el regne etern de la família Wittelsbach de Baviera. Però el 1211 es va unir al partit dels Hohenstaufen, de l'emperador Frederic II, el qual el va recompensar amb el Palatinat del Rin el 1214: el seu fill Otó es va casar amb Agnès del Palatinat, néta del duc Enric el Lleó i de Conrad de Hohenstaufen (comte palatí del Rin). Amb aquest matrimoni els Wittelsbach van heretar el Palatinat i el van mantenir com una possessió dels Wittelsbach fins al 1918. Des de llavors també el lleó es va convertir en un símbol heràldic a l'escut d'armes de Baviera i del Palatinat.

El 1221 Lluís va participar en la Cinquena Croada i va ser empresonat a Egipte per al-Kàmil ibn al-Àdil però va ser alliberat més tard. En 1225 Lluís es va fer càrrec de la tutela del jove rei Enric VII.

Lluís va ser assassinat el 1231 en un pont en Kelheim. El crim mai es va aclarir doncs l'assassí va ser linxat immediatament. A causa de l'aversió des de llavors de la família Wittelsbach per la ciutat de Kelheim, aquesta va perdre el seu estatus com una de les residències ducals. Lluís va ser enterrat a la cripta de l'abadia de Scheyern. El va succeir el seu fill Otó II de Wittelsbach (IV de Baviera).

Matrimoni i fillsModifica

Lluís es va casar amb Ludmila, una filla del duc Frederic de Bohèmia. Va tenir només un fill, el seu successor Otó II de Wittelsbach.

NotaModifica

  1. aquest segon nom de fet s'ha reservat de facto pel que al segle XIX fou el rei Lluís I de Baviera

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís I de Wittelsbach