Lluís Mimó i Espinalt

Lluís Mimó i Espinalt (Sabadell, 11 d'agost de 1913 - 1 de maig de 1986)[1] fou un esperantista català, militant del POUM i víctima dels camps de concentració.[2]

Infotaula de personaLluís Mimó i Espinalt
Biografia
Naixement11 d'agost de 1913
Sabadell
Mort1 de maig de 1986(1986-05-01) (als 72 anys)
Sabadell
NacionalitatCatalunya
Activitat
OcupacióEsperantista
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Lluís Mimó va cursar els estudis primaris als Escolapis i els completà a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis. S'inicià en el món laboral com a aprenent al taller d'ebenisteria que hi havia al carrer del Pedregar i després s'incorporà a la indústria tèxtil, a la fàbrica de J. Gumbert del carrer de la Unió. La seva formació s'anà forjant, com tants d'altres treballadors sabadellencs, a l'entorn del Círcol Republicà Federal, la Cooperativa la Sabadellenca i l'Aplec Esperanta Grupo. Als divuit anys començà a estudiar l'esperanto, llengua de la qual arribà a publicar una gramàtica i un diccionari Castellà-esperanto, en què treballà més de vint anys. A part, va descriure una sèrie de regles gramaticals complementàries que Zamenhof no havia descrit i que donà a conèixer als llibres Perfekteco de la Esperantaj verboj i Kompleta lernolibro de regula Esperanto.[1]

En esclatar la Guerra Civil, Mimó s'incorporà al front d'Aragó, amb les milícies del POUM, partit en què militava. Al final de la guerra s'exilià a França i va ser internat al camp de concentració de Sept-Fonts, s'incorporà a un batalló de treballadors i finalment va ser ingressat a l'hospital. Quan va retornar a Catalunya, a finals de 1941, va ser detingut i traslladat a la presó de Miranda de Ebro i d'allí a la Model de Barcelona, on s'estigué uns vuit mesos, malalt, fins que ja de nou a Sabadell s'anà incorporant a una certa normalitat.[1]

El 25 d'octubre de 1995 Sabadell li va dedicar un passatge de la ciutat.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Nomenclàtor. «Passatge de Lluís Mimó». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 1r maig 2014].
  2. «Enciklopedio de Esperanto» (en esperanto). Literatura Mondo, 1933-1934. [Consulta: 22 setembre 2014].