Lluís Virgili i Farrà

linotipista, director musical i pedagog català

Lluís Virgili i Farrà (Manresa, Bages, 16 de juliol de 1925 - Lleida, El Segrià, 28 de desembre de 2017) fou un linotipista, director musical i pedagog català, fill del músic Antoni Virgili.[1][2]

Infotaula de personaLluís Virgili i Farrà
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

10 abril 1980 - 20 març 1984


 Director de l'Orfeó Lleidatà 

1953 - 1991
Dades biogràfiques
Naixement 16 de juliol de 1925
Manresa
Mort 28 de desembre de 2017 (92 anys)
Lleida
Alma mater Escolania de Montserrat
Activitat professional
Ocupació Polític, pedagog, director musical i linotipista
Dades familiars
Pare Antoni Virgili i Piñol
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

BiografiaModifica

El 1931 la seva família s'establí a Lleida i del 1934 al 1936 estudià a l'Escolania de Montserrat. Treballà com a linotipista mecànics al diari La Mañana de Lleida. El 1956 marxà a França, i va treballar de linotipista a l'Imprimerie Cornet de Calvados i al Journal de Saint-Lo, a Saint-Lô. Després marxà a Suïssa i va treballar a La Nouvelle Gazzeta de Lausana. Quan tornà a Espanya treballà com a director tècnic de Pechiney Progils-Insecticides Còndor. fins que el 1963 instal·là un gabinet d'edicions científiques i en llengües estrangeres.

Endemés, del 1953 al 1991 succeí el seu pare com a director de l'Orfeó Lleidatà, el qual va renovar profundament.[3] A l'Orfeó s'especialitzà en direcció coral, hi creà una veritable escola de la pedagogia de la direcció i del cant coral organitzant des de 1964 els Cursos Internacionals de Música amb la coral francesa À Coeur Joie, i els Cursos Nacionals celebrats cada any per Nadal. Fou membre del Secretariat dels Orfeons de Catalunya fins a 1982, de la Federació Europea de Joves Corals i membre instructor de Cant Gregorià per l'Académie Sainte Cécile d'Estrasburg.[4]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou escollit diputat al Parlament de Catalunya en representació de la coalició Convergència i Unió per la circumscripció de Lleida. De 1980 a 1984 fou membre de la comissió consultiva del Servei de Música de la Generalitat de Catalunya. El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el 1998 un dels Premis d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla. El 2008 va rebre la Medalla al Mèrit Cívic de l'Ajuntament de Lleida.

ReferènciesModifica