Lluita canària

esport de lluita de les Illes Canàries

La lluita canària és un esport de lluita de les Illes Canàries. Els lluitadors tenen com a objectiu desequilibrar el contrari per a fer-li tocar el terra amb qualsevol part del cos que no siguen les plantes dels peus.[1] Per tal de trencar l'estabilitat de l'oponent, no està permesa la lluita des del terra, com ocorre amb altres modalitats. El seu origen prové dels antics canaris.

Infotaula d'esportLluita canària
Lucha Canaria 001.jpg
Tipuslluita Modifica el valor a Wikidata
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata

PràcticaModifica

La lluita canària és un esport d'oposició que es fonamenta en l'enfrontament de dos adversaris. Aquests procuren, des d'una posició inicial de bipedestació i agafament a la bocamànega del pantaló, desequilibrar el contrari per a fer-li tocar el terra amb qualsevol part del cos que no siga la planta dels peus. La lluita es desenvolupa dins d'un terreny de joc circular i, normalment, amb un temps límit d'un minut i mig. Per a fer caure l'oponent, s'utilitzen una sèrie de manyes o tècniques (de mans, de peus o combinades), i entre les quals està prohibit el colpeig.[2]

Existeixen diversos sistemes de lluita, com ara tres les dues millors, lluita correguda o tots contra tots. També pot practicar-se en enfrontaments individuals, per pesos, categories o desafiaments. La forma més habitual es l'anomenada tres les dues millors (tres las dos mejores). Aquest sistema es desenvolupa generalment entre dos equips de dotze lluitadors per bàndol, que s'enfronten individualment. Els lluitadors s'enfronten durant tres agarrades, de forma que el perdedor resulta eliminat. Un equip guanya quan ha eliminat tots el lluitadors de l'equip contrari.[3]

ManyesModifica

En lluita canària, una manya és un moviment o conjunt de moviments que es realitzen amb el fi de fer caure el contrari, sense arribar a colpejar-lo. Per a això, s'hi poden utilitzar les cames, els braços o la resta del cos, sempre que es respecten les regles establides. Les manyes poden dividir-se en tres grups:[4]

Manyes d'agafamentModifica

Són les que consisteixen a agafar alguna part del cos del contrari per a fer-lo caure, ja siga alçant-lo o fent que perda l'equilibri. Exemples d'aquestes manyes són cogida de muslo, cogida de tobillo, cogida de corva, cucharón, sacón, pata de cabra (de aire, de camisa i de sobaco), levantada i cadera.

Manyes de bloqueigModifica

Són aquelles que consisteixen a blocar el moviment d'alguna part del cos del contrari, tant amb els braços com amb les cames, per a desestabilitzar-lo i portar-lo a l'arena, sense arribar a l'estrangulació o luxació. Alguns exemples són toque por dentro, toque para atrás, toque por fuera, garabato, traspiés, pardelera, burra o atravesada.

Manyes de desviamentModifica

Són aquelles que consisteixen a moure el cos per a desviar l'acció del contrari i, amb la pròpia força d'aquest, desestabilitzar-lo. Alguns exemples són desvío, tronchada, toque por dentro i vacío.

ReferènciesModifica

  1. «Lucha» (en castellà). Diccionario de la Academia Canaria de la Lengua. [Consulta: 12 juny 2020].
  2. «Lucha canaria: un deporte noble lleno de valores» (en castellà). Canarias Confidencial, 17-04-2019. [Consulta: 15 juny 2020].
  3. «Reglas del Deporte de la Lucha Canaria» (en castellà) p. 10-11. Federación Lucha Canaria, 2019. [Consulta: 12 juny 2020].
  4. «La lucha canaria. Técnica y mañas» (en castellà). Gobierno de Canarias. [Consulta: 13 juny 2020].

Enllaços externsModifica