Loas petro
Els petwo (en fonts més antigues de vegades s'escriu Petro, [a] i alternativament es coneix com a dompete[4]), són una família d'esperits loas de la religió vodú. Es consideren volàtils i "calents", en contrast amb els loas rada, que es consideren de temperament dolç i "frescos".
Descripció modifica
Els petwo es consideren un dels nanchons ('nacions') dels esperits loa.[5] Diversos comentaristes han descrit els Petwo com un "panteó" de divinitats.[6] Juntament amb els rada, són un dels dos principals grups de loas adorats pels practicants de Port-au-Prince.[7]
Es considera que els esperits petwo són volàtils i temperats,[2] presenten característiques amargues, agressives i contundents.[4] En això contrasten amb els rada, que es consideren de caràcter dolç i fiables.[8] Els petwo es mantenen especialment separats dels rada, col·locant els seus altars en diferents parts de l'ounfo (temple) i, temporalment, invocant-los en diferents etapes d'un ritual.[3] L'antropòloga Karen McCarthy Brown va suggerir que el contrast entre ambdues "famílies" reflectia l'enfrontament entre "dos grups socials arquetípics", com per exemple membres de la família i externs o de locals i forans.[2]
A causa de la seva naturalesa, els petwo són tractats amb cura pels practicants del vodú.[2] Es consideren especialment eficaços per fer les coses, sobretot quan es tracta d'assumptes relacionats amb els diners.[2]
Una oferta habitual per als petwo és el rom que s'ha barrejat amb cafè, pebre picant, sang i pólvora.[2] Els ritmes de tambor seleccionats per als ritus de Petwo es caracteritzen pel seu so ràpid i dur.[2] També s'hi fan servir petites explosions de pólvora, cruixits de fuets i xiulets de policia.[9]
Història modifica
Desmangles pensava que els petwo no eren deïtats portades al Carib per africans esclaus, sinó que van sorgir a l'illa d'Hispaniola arrel de les condicions de l'esclavitud.[4] Per altra banda, investigacions posteriors van suggerir que derivaven dels panteons d'esperits del poble Kongo de l'Àfrica Central Occidental.[10]
Com a esperits associats a la ira i la ràbia, van arribar a estar vinculats a la revolució haitiana.[5]
Exemples modifica
Ezili Dantò és una loa petwo.[11]
Ogou és un loa que no encaixa perfectament ni com a petwo ni com a rada. Encara que porta armes, que estan associades amb els petwo, se'l veu com el defensor dels valors dels rada.[2]
Notes modifica
- ↑ Entre els acadèmics que han utilitzat el terme "petro" trobam a Leslie Desmangles (1992).[1] Fonts més recents utilitzen el terme "petwo", com els de l'antropòloga Karen McCarthy Brown (1991),[2] i la historiadora Kate Ramsey (2011).[3]
Referències modifica
- ↑ Desmangles, 1992, p. 187.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Brown, 1991, p. 101.
- ↑ 3,0 3,1 Ramsey, 2011, p. 8.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Desmangles, 1992, p. 36.
- ↑ 5,0 5,1 Desmangles, 1992, p. 15.
- ↑ Brown 1991, p. 385 ; Desmangles 1992, p. 187; Ramsey 2011, p. 8.
- ↑ Brown, 1991, p. 385.
- ↑ Brown, 1991, p. 100.
- ↑ Brown 1991, p. 101 ; Ramsey 2011, p. 9.
- ↑ Ramsey, 2011, p. 9.
- ↑ Brown, 1991, p. 246.
Bibliografia modifica
- Brown, Karen McCarthy. Mama Lola: A Vodou Priestess in Brooklyn. Berkeley: University of California Press, 1991. ISBN 0-520-22475-2.
- Desmangles, Leslie. The Faces of the Gods: Vodou and Roman Catholicism in Haiti. Chapel Hill: University of North Carolina Press, 1992. ISBN 978-0807843932.
- Métraux, Alfred. Voodoo in Haiti. Nova York: Schocken Books, 1972.
- Ramsey, Kate. The Spirits and the Law: Vodou and Power in Haiti. Chicago: University of Chicago Press, 2011. ISBN 978-0-226-70379-4.