Lodovico Ferrari

matemàtic italià

Lodovico Ferrari va ser un matemàtic italià, del segle xvi, conegut per haver resolt l'equació quàrtica.

Infotaula de personaLodovico Ferrari
Biografia
Naixement2 febrer 1522 Modifica el valor a Wikidata
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 octubre 1565 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Director de tesiGirolamo Cardano Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perEquació quàrtica
Activitat
Camp de treballÀlgebra Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióUniversitat de Bolonya
Influències

Vida modifica

Com que el seu pare havia mort quan ell era petit, Lodovico Ferrari, de família pobra, va ser enviat pel seu oncle, Vincenzo, a Milà per a treballar com a servei domèstic de Gerolamo Cardano en substitució del seu cosí, Luca, fill de Vincenzo. Cardano es va donar compte de les grans habilitats matemàtiques de Lodovico i el va convertir en el seu secretari.

El 1540, Lodovico ja estava donant classes públiques de matemàtiques[1] i, poc després, ja havia batut al matemàtic de Brescia Zuane da Coi en una disputa pública.

Quan Cardano publica l'Ars Magna (1545), diu que la solució de l'equació de quart grau l'ha descobert el seu deixeble Lodovico Ferrari.[2] Segons sembla, aquest descobriment l'havia fet anys enrere però no el podia publicar, perquè la resolució[3] passava per resoldre una altra equació de tercer grau, resolució que Cardano no podia publicar perquè tenia un pacte amb Tartaglia, creient que aquest havia estat el descobridor i no volia fer-la pública. Quan Cardano descobreix que la solució de la cúbica havia estat descoberta per Scipione del Ferro abans que per Tartaglia, decideix publicar-ho tot en la seva Ars Magna.

Això va indignar Tartaglia i Lodovico Ferrari el va reptar a una disputa pública. Tartaglia es va sentir menystingut, ja que ell volia enfrontar-se amb Cardano, però després d'intercanviar diverses cartes amb tota mena d'insults,[4] el repte va tenir lloc el 10 d'agost de 1548 a l'església de Santa Maria del Jardí dels Frares Menors Observants i va ser presidida per governador de Milà, Ferrante Gonzaga. Després del primer dia, Tartaglia va abandonar Milà, deixant que Lodovico Ferrari guanyés el repte.[1]

Això li va donar força fama i moltes propostes de feina. Finalment va acceptar la del cardenal Ercole Gonzaga i esdevingué supervisor d'imposts del ducat de Màntua, posició que el va convertir en una persona molt rica. Disputes posteriors amb el cardenal, el van obligar a abandonar Màntua i tornar a la seva ciutat natal, Bolonya, on va començar a donar classes de matemàtiques a la seva Universitat. Poc després de començar les classes va morir.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Hosch, pàgina 100.
  2. Ars Magna, Cap. 12, Pàg. 237.
  3. Per veure el mètode de Lodovico Ferrari, consultar: Irving, pàgines 146 i següents.
  4. Aquestes cartes van ser publicades: Giordani, Enrico (ed.). I sei Cartelli di Matematica disfida: primamente intorno alla generale risoluzione delle equazioni cubiche di Lodovico Ferrari coi sei contro-cartelli in risposta di Nicolò Tartaglia (en (italià)), 1876. 

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Lodovico Ferrari» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Jayawardene, S.A. Ferrari, Ludovico. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 25 Octubre 2013 <http://www.encyclopedia.com>. (anglès)