Longás
Longás (Longars en aragonès) és una localitat aragonesa del partit judicial d'Ejea de los Caballeros, a la comarca de les Cinc Viles (província de Saragossa).
 Longás | ||||
|---|---|---|---|---|
 | ||||
|
| ||||
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Autonomia | Aragó | |||
| Província | Saragossa | |||
| Població | ||||
| Total | 35 (2018) | |||
| • Densitat | 0,71 hab/km² | |||
| Predomini lingüístic | Aragonès | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 49,228595 km² | |||
| Altitud | 840 m | |||
| Limita amb | ||||
| Organització política | ||||
| • Alcalde | Jesus Mayayo Solana | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 50688 | |||
| Fus horari | ||||
| Codi de municipi INE | 50144 | |||
| Altres | ||||
|
| ||||
| Lloc web | Lloc web | |||
 | ||||
LocalitzacióModifica
Està ubicada al nord de la província de Saragossa, a la capçalera de la vall del riu Onsella (coneguda com a Valdonsella i Val de Onsella o Baldonsella i Bal d'Onsella en aragonès), al costat de la serralada de Santo Domingo al prepirineu aragonès. Confronta a l'est amb els antics terminis municipals de Salines de Jaca i Ena, avui integrats al termini municipal de Las Penyes de Riglos, província d'Osca, i comarca de Foia d'Osca,al Nord amb Bagües i Bailo ( comarca de la Jacetània, i província d'Osca); a l'est amb Lobera d'Onsella i al sud amb Luesia i Uncastillo.
Activitat econòmicaModifica
Els actuals veïns de la localitat viuen de la cria d’ovelles i de l'agricultura de cereals a més de conreus de petits horts al costat del poble.[1] També existeix al poble un hostal ("Os Tablaus"), que fa les funcions de bar i centre social de Longás, que no és altra cosa que una petita presència del sector turístic estacional, sobretot als estius i durant les festes de la localitat.
Fa més d'un segle l'activitat econòmica més important era l'extracció de la "pez" ara ja ha desaparegut aquesta activitat i va ser tan important que va originar el gentilici pel que es coneix als habitants de Longás, "peceros".[2] Hi ha constància que els habitants de Longás recorrien llargues distàncies arribant per exemple una vegada l'any al Serrablo a la província d'Osca. Aquesta activitat va donar al producte fet al poble una mena de denominació d'origen, la gent volia només "pez de Longás" a un temps on això encara no es coneixia.