Lope de Aguirre o Lope Agirre (Araotz, Oñati, 1510 - 26 d'octubre de 1561) fou un militar basc, explorador i conqueridor a Sud-amèrica. Va ser conegut com a Aguirre el boig i ell mateix s'intitulava com a El Pelegrí o com a Príncep de la llibertat. Es va alçar contra la corona espanyola durant el regnat de Felip II. Sembla que els seus actes estaven afectats també per una malaltia mental.

Plantilla:Infotaula personaLope de Aguirre
Biografia
Naixement8 novembre 1510 ↔ 1518 Modifica el valor a Wikidata
Araotz (Regne de Castella) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 octubre 1561 Modifica el valor a Wikidata (41/51 anys)
Barquisimeto (Veneçuela) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsel Loco
el Tirano
el Peregrino Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióconquistador, Sayayin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsElvira de Aguirre Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 61b7bb50-ef1b-4a9c-8983-5edae934f9c2 Modifica el valor a Wikidata

Sobre ell i les seves actuacions s'ha escrit molt, per exemple: La aventura equinoccial de Lope de Aguirre de Ramón J. Sender i El camino de El dorado del escriptor veneçolà Arturo Uslar Pietri. En el cinema destaquen les pel·lícules titulades Aguirre, der Zorn Gottes (Aguirre, la còlera de Déu) dirigida per Werner Herzog i protagonitzada per Klaus Kinski i El dorado dirigida per Carlos Saura.

Simón Bolívar, també d'origen basc, el considerava com el precursor de la independència americana.[cal citació]

Biografia

modifica

Agirre, segons el cronista del segle xvi, Ibargüen-Cachopin va néixer a Aramaio al nord d'Àlaba, però en la majoria de fonts consta que va néixer al barri d'Araotz d'Oñati a Guipúscoa. Sembla que era un hidalgo amb alguna cultura. Als 21 anys es trobava a Sevilla amb la intenció de partir cap a Amèrica,[1] amb somnis de trobar or i arribar al mític El Dorado. Cap a 1536 arribà a l'actual Perú. De seguida va ser famós per la seva crueltat, violència i joc brut.

El 1544 va arribar a Amèrica Blasco Nuñez Vela amb les lleis reials (Leyes Nuevas) que pretenien acabar amb el sistema de comendes i regular l'explotació dels indígenes americans. Als conqueridors no els agradaven aquestes regulacions i per això hi hagué un alçament contra el rei espanyol per part de Gonzalo Pizarro i Francisco Carvajal. Agirre no es va sumar a la rebel·lió i hagué de fugir a l'actual Nicaragua però amb el títol, concedit pel rei, de sergent major.

El 1551 Lope de Aguirre tornà a Potosí. El jutge Francisco de Esquivel l'arrestà, sota l'acusació d'haver infringit les lleis de protecció dels indis i Aguirre va ser assotat públicament cosa que ferí el seu orgull i després de molts mesos va assassinar Esquivel.

La conquesta d'El dorado

modifica

L'expedició va ser un estratagema a càrrec del virrei Andrés Hurtado de Mendoza per allunyar la gent problemàtica pobre i desenganyada. Al seu front hi anava Pedro de Ursúa i partiren el 26 de setembre de 1560 navegant pel riu Marañón, eren unes 1.000 persones comptant-hi els esclaus, i entre elles hi era Lope Agirre i la seva jove filla, mestissa, Elvira. Pedro de Ursúa i la seva amant Inés de Atienza van ser assassinats per diversos expedicionaris dirigits per Lope de Aguirre l'1 de gener de 1561.[2] Agirre i els seus homes arribaren a l'oceà Atlàntic (probablement pel riu Orinoco) fent estralls en les poblacions nadiues al seu pas. El 23 de març de 1561 Agirre instà al seu exèrcit a signar una declaració de guerra a l'Imperi espanyol que el proclamava a ell Príncep del Perú, Terra Ferma i Xile. Envia una carta a Felip II signant com a "El traïdor".

El 1561 pren l'Illa Margarita (on la platja de "El tirano" recorda la seva presència) a sang i foc i envia una nova carta a Felip II signant-la com a "El pelegrí". Veient-se envoltat pels seus enemics matà a punyalades la seva filla Elvira i ell morí per arma de foc. El seu cos fou esquarterat, donat com a menjar pels gossos i el seu cap engabiat. Va ser jutjat i declarat culpable post-mortem.

Caràcter de Lope Agirre

modifica

Es conserven les cartes escrites per Lope Agirre on es pot confirmar el seu caràcter estrany violent i extravagant.[3]

Referències

modifica
  1. «Lope Agirreren biografia». Auñamendi entziklopedia.
  2. Van der Brule, Álvaro. «La ruta española hacia El Dorado: vida y muerte del conquistador Pedro de Ursúa» (en castellà). El Confidencial, 19-09-2020. [Consulta: 14 gener 2024].
  3. El Ortiba. Carta de Lope de Aguirre al rey Felipe Segundo (en castellà). 

Enllaços externs

modifica