Robert Stewart, vescomte de Castlereagh

polític britànic
(S'ha redirigit des de: Lord Castlereagh)

Robert Stewart, II marquès de Londonderry (18 de juny de 1769 - 12 d'agost de 1822), més conegut a la història com Lord Castlereagh, va ser un estadista irlandès i britànic.

Infotaula de personaRobert Stewart, vescomte de Castlereagh
Lord Castlereagh Marquess of Londonderry.jpg
modifica
Nom original(en) Robert Stewart, Viscount Castlereagh modifica
Biografia
Naixement18 juny 1769 modifica
Dublín modifica
Mort12 agost 1822 modifica (53 anys)
Loring Hall (en) Tradueix modifica
Causa de mortSuïcidi modifica (Dessagnament modifica)
Lloc d'enterramentabadia de Westminster modifica
Líder de la Cambra dels Comuns
1812 – 1822
← Spencer PercevalGeorge Canning →
Secretari d'Estat d'Afers Exteriors i del Commonwealth
1812 – 1822
← Richard WellesleyGeorge Canning →
Secretary of State for War and the Colonies (en) Tradueix
1807 – 1809
← William Windham (en) TradueixRobert Jenkinson →
President of the Board of Control (en) Tradueix
1802 – 1806
← George Legge, 3rd Earl of Dartmouth (en) TradueixGilbert Elliot-Murray-Kynynmound →
Chief Secretary for Ireland (en) Tradueix
1798 – 1801
← Thomas PelhamCharles Abbot →
Member of the 4th Parliament of the United Kingdom (en) Tradueix
Membre del Parlament de la Gran Bretanya
Membre de la Cambra dels Comuns d'Irlanda
Membre del Consell Privat d'Irlanda
modifica
Dades personals
ReligióPresbiterianisme modifica
FormacióSt John's College modifica
Activitat
OcupacióPolític i diplomàtic modifica
PartitPartit Whig anglès modifica
Altres
TítolMarcgravi modifica
CònjugeAmelia Stewart modifica
ParesRobert Stewart modificaLady Sarah Frances Seymour (en) Tradueix modifica
GermansCharles Vane, 3rd Marquess of Londonderry (en) Tradueix modifica
Premis
Signatura
Castlereagh signature.jpg modifica

Arms of Robert Stewart, Viscount Castlereagh.svg modifica

Robert Stewart va rebre el títol de vescomte de Castlereagh en 1796 quan li va ser conferit al seu pare, el títol de comte de Londonderry. A la seva mort el va succeir com II marquès de Londonderry, títol al que havia estat elevat el seu pare el 1816, sent succeït pel seu germanastre Charles Vane com III marquès.

Malgrat les seves aportacions a la pau post-napoleònica, Castlereagh es va fer impopular entre els britànics.

BiografiaModifica

Stewart va néixer a Dublín, fill de Robert Stewart, un prominent terratinent irlandès que va ser membre del Parlament anglès, sent nomenat marquès de Londonderry el 1816. La seva mare va morir quan ell tenia un any, i el seu pare es va tornar a casar.

Com a ministre d'Exteriors britànic, des de 1812, va ser fonamental per a la gestió de la coalició que va derrotar a Napoleó i va ser el principal diplomàtic britànic al Congrés de Viena. Castlereagh va ser també capdavanter de la Cambra dels comuns britànica durant el govern de Robert Jenkinson des de 1812 fins a la seva mort (per suïcidi a l'agost de 1822). Al principi de la seva carrera, com a Cap de la Secretaria d'Irlanda, es va veure involucrat en la sufocació de la rebel·lió irlandesa de 1798 i va ser fonamental en l'obtenció de l'aprovació de la polèmica Llei irlandesa de la Unió de 1800.

Al morir el seu pare el 1821, ell el va succeir com a marquès de Londonderry de la noblesa irlandesa; no obstant això, va seguir ocupant un escó anglès. L'any següent, va començar a patir de paranoia i crisis nervioses, probablement produïdes pels atacs de gota. Londonderry va començar a descurar les seves obligacions polítiques; ell mateix va dir "La meva ment, per dir-ho així, se n'ha anat". Es va retirar a la seva casa de camp al comtat de Kent; i de fet, l'agost d'aquest any va tenir una audiència amb el rei en la que es va mostrar mentalment pertorbat.

El 12 d'agost es va tallar la gola amb un tallapapers. Les recerques van concloure que el marquès estava boig al moment de la seva mort, fet que va permetre que la seva família no perdés les seves propietats pel delicte de suïcidi. A part, el veredicte, va permetre que fos enterrat a l'abadia de Westminster, en lloc de rebre un enterrament vergonyós. No obstant això, no es van poder evitar els esbroncs i insults a la processó fúnebre per raó de l'alta impopularitat del marquès. No va ser erigit cap monument al seu honor fins al 1850, pel seu germanastre, Charles Vane, que el va succeir en els seus títols.

Epitafi satíric de Lord ByronModifica

Poc temps després de la seva mort Lord Byron li va dedicar un epitafi satíric:[1]

«
Posterity will ne'er survey
A nobler grave than this..
Here lie the bones of Castlereagh:
Stop, traveller, and piss

La posteritat mai veurà

Tomba més noble que eixa
Sobre els ossos de Castlereagh:
Atura't, viatger, i pixa.

»

ReferènciesModifica

  1. Test, Georges Austin. Satire:spirit and art. University of Florida, 1991. 

Enllaços externsModifica