Lorenz Hauslaib
Lorenz Hauslaib de vegades Laurentius (Nuremberg, 1568 - Regensburg, 1625) fou un constructor d'orgues. També va tenir un negoci de compravenda d'orgues i altres instruments de teclat. Es coneix que va ser ciutadà d'Altdorf durant el 1608, casat tres vegades a Nuremberg (1605, 1613 i 1618).[1] Als anys 1604 i 1606 treballà com a taxador a Frankfurt del Main i a Main. L'únic orgue que construí i del qual es té documentació precisa és el que va fer a Altdorf el 1608.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 abril 1568 (Gregorià)  Nuremberg (Alemanya) |
| Mort | 3 agost 1625 (57 anys) Ratisbona (Alemanya) |
| Activitat | |
| Ocupació | orguener |
| Família | |
| Pare | Eberhard Hauslaib |
Jürgen-Peter Schindler (1937-1997) ha demostrat que hi havia una connexió entre Lorenz Hauslaib i Steffan Cuntz, també constructor d'orgues. Cuntz va esdevenir ciutadà de Nuremberg el 1598. Segons Schindler, Hauslaib, constructor i home de negocis, treballava de forma regular amb Cuntz com a ajudant de fuster.[2] Sembla probable que l'instrument que es conserva al Metropolitan Museum va ser construït per ambdós. El 1600 Hauslaib va informar les autoritats que Cuntz no havia realitzat correctament una tasca sense especificar i l'empresonaren.[3]
Després d'un minuciós estudi dels seus instruments que han sobreviscut, Segons Schindler és probableme que Cuntz va construir el mecanisme del claviorgue del Metropolitan Museum.
A Historische Nachricht von der Nürnbergische Mathematicis und Künstlern, Doppelmayr no parla de Hauslaib sinó de Cuntz com «un constructor d'orgues molt ben considerat per la seva mà d'obra, sempre tractant de perfeccionar els seus propis instruments, així com els d'altres constructors».[4] Segons Schindler, Cuntz va morir el 9 de novembre de 1629. Tot i que es creu que Cuntz va construir el mecanisme del claviorgue del Metropolitan Museum, la inscripció en l'espineta confirma que tots dos, Hauslaib i Cuntz, hi van treballar i ambdós hi van tenir un paper fonamental.
Referències
modifica- ↑ Schön, 17 gener 2011.
- ↑ Escalas i Llimona, Romà «Tres claviorgues d'un mateix constructor a Nova York, Moscou i Barcelona». Revista Catalana de Musicologia, 2, 09-12-2004, pàg. 21–40. ISSN: 2013-3960.
- ↑ El claviorgue Hauslaib del Museu de la Música de Barcelona. Girona; Barcelona: Documenta; Museu de la Música de Barcelona, 2013. ISBN 9788499841960 [Consulta: 5 març 2014].
- ↑ Doppelmayr, Johann Gabriel. Historische Nachricht von den Nürnbergischen Mathematicis und Künstlern: welche fast von dreyen Seculis her durch ihre Schrifften und Kunst-Bemühungen die Mathematic und mehreste Künste in Nürnberg … befördert …; in Zweyen Theilen an das Liecht gestellet, Auch mit vielen nützlichen Anmerckungen und verschiedenen Kupffern versehen [Notícies històriques dels matemàtics i artistes de Nuremberg: que van promoure les matemàtiques i les arts diverses a Nuremberg gairebé des de tres segurs a través de llur escrits i aiguaforts…; col·locat a la llum en dues parts, també proveït de moltes notes útils i diverses plaques de coure] (en alemany). Nürnberg: NN, 1730. DOI 10.11588/diglit.44011.
Bibliografia
modifica- Escalas Llimona, Romà «Claviorgans Attributed to Laurentius Hauslaib in New York, Moscow and Barcelona». Music in Art, 27, 1/2, 2002, pàg. 87–100. ISSN: 1522-7464.
- Boalch, Donald Howard. Makers of the Harpsichord and Clavichord, 1440-1840 (en anglès). 3a edició, 1995. Clarendon Press, 1974. ISBN 978-0-19-816123-3.
- Rossinyol i Panella, Oriol; Escalas i Llimona, Romà; Laguna de la Mata, Óscar; Martí i Llobet, Joan; Cuscó Pallarès, Imma. Ayats i Abeyà, Jaume (editor). El claviorgue Hauslaib del Museu de la Música de Barcelona (en català, anglès, castellà). Girona: Documenta Universitaria, 2019, p. 188. ISBN 978-84-9984-470-1.
Enllaços externs
modifica- Schön, Gerhard. «Hauslaib, Lorenz» (en alemany). Bayerisches Musiker Lexikon Online. Ludwig-Maximilians-Universität Munic, 17-01-2011.
- de la Rubia, Juan (interpret). «Gallarda Milanesa d'Antonio de Cabezón al claviorgue de Hauslaib» (vídeo).