Els lorins són lloros arboris, amb una grandària des de petita fins mitjana. Caracteritzats per les seves llengües que acaben en forma d'un pinzell especialitzat en una alimentació a base de nectar i fruites tendres. Constitueixen una subfamília dins dels psitàcids (Psittacidae). A molts d'ells se'ls aplica el nom vulgar de cotorra, que també es fa servir per a designar espècies d'altres grups.

Infotaula d'ésser viuLorins
Loriinae modifica
Rainbow Lorikeet (Trichoglossus moluccanus), Nelson Bay, NSW.jpg
Cotorra arc iris (Trichoglossus haematodus) a la Badia de Nelson, Austràlia. modifica
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePsittaciformes
FamíliaPsittacidae
SubfamíliaLoriinae modifica
Selby, 1836
Gèneres

Hàbitat i distribucióModifica

Habiten medis forestals d'una zona que inclou el sud-est asiàtic, Polinèsia, Nova Guinea i Austràlia.

MorfologiaModifica

  • En general tenen plomatges molt acolorits.
  • La part més especialitzada de la seva anatomia és la llengua amb punta de pinzell, relacionada amb la seva alimentació a base de néctar i fruites tendres. Poden menjar de les flors de prop de 5.000 espècies de plantes.
  • Tenen ales i cues apuntades que els permeten volar àgilment. També tenen fortes potes.
  • Són molt actius, tant en captiveri com en la natura.

AlimentacióModifica

Aquestes aus en la natura s'alimenten bàsicament de nèctar i pol·len.
En captiveri requereixen una dieta especial que dificulta la seva cura a un principiant. La seva alimentació natural es deu reemplaçar per preparats comercials.

ClassificacióModifica

Tradicionalment aquest grup d'ocells es classifica com la subfamília dels lorins (Loriinae) o inclús com la família dels lòrids (Loriidae), però cap dels dos punts de vista s'han confirmat per estudis moleculars. Els estudis demostren que aquest grup està molt relacionat amb els gèneres Cyclopsitta i Psittaculirostris, i també amb els periquitos (Melopsittacus undulatus).[1] Dins del grup, s'han reconegut altres subgrups. El primer d'ells estaria format pels gèneres Charmosyna, Phigys i Vini.[2] Tots els altres gèneres, excepte Oreopsittacus, formarien un segón grup.[3] La situació d'Oreopsittacus no és clara, malgrat que podria formar per ell mateix un tercer grup.

S'han classificat en 15 gèneres amb 73 espècies:[4]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lorins
  1. Tokita, M; Kiyoshi T and Armstrong KN «Evolution of craniofacial novelty in parrots through developmental modularity and heterochrony». Evolution & Development, 9, 2007, pàg. 590–601.
  2. Wright, T.F.; Schirtzinger E. E., Matsumoto T., Eberhard J. R., Graves G. R., Sanchez J. J., Capelli S., Muller H., Scharpegge J., Chambers G. K. & Fleischer R. C. «A Multilocus Molecular Phylogeny of the Parrots (Psittaciformes): Support for a Gondwanan Origin during the Cretaceous». Mol Biol Evol, 25, 10, 2008, pàg. 2141–2156. doi:10.1093/molbev/msn160 .
  3. Astuti, Dwi; Noriko Azuma, Hitoshi Suzuki, and Seigo Higashi. «Phylogenetic relationships within parrots (Psittacidae) inferred from mitochondrial cytochrome-b gene sequences.». Zoological Science, 23, 2006, pàg. 191–198.
  4. N Collar (2018). Parrots (Psittacidae). J. del Hoyo, A. Elliott, J. Sargatal, D.A. Christie i E. de Juana, (eds.). Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona.