Los últimos cristeros

Pel·lícula de Matías Meyer de 2011

Los últimos cristeros és una pel·lícula mexicana-neerlandesa basada en la novel·la Rescoldo: los últimos cristeros, d'Antonio Estrada. Fou dirigida per Matías Meyer el 2011 i protagonitzada per Alejandro Limón, Jesús Moisés Rodríguez, Antonio García, Salvador Ferreiro, Abel Lozano, José Esparza i Sandra Rosales. Fou estrenada al Festival Internacional de Cinema de Toronto de 2011.[1][2]

Infotaula de pel·lículaLos últimos cristeros
Fitxa
DireccióMatías Meyer
Protagonistes
Alejandro Limón
Jesús Moisés Rodríguez
Antonio García
Salvador Ferreiro
Abel Lozano
José Esparza
Sandra Rosales
ProduccióJulio Bárcenas
Matías Meyer
Paola Herrera
Enrique Rivero
Frans Van Gestel
GuióIsrael Cárdenas
Matías Meyer
MúsicaGalo Durán
Dissenyador de soRaúl Locatelli
Alejandro de Icaza
FotografiaGerardo Barroso Alcalá
VestuariNohemí González
MaquillatgeInñaqui Legaspi
Efectes especialsJorge Farfán
ProductoraAxolote Cine
IMCINE
EFICINE 226
Una Comunión
IDTV Film
Hubert Bals Fund
The Netherlands Film Fund
Govern de l'Estat de Jalisco
Govern de l'Estat de Guanajuato
Dades i xifres
País d'origenMèxic Modifica el valor a Wikidata
Estrena11 setembre 2011 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerewestern i drama Modifica el valor a Wikidata
TemaRevolución Cristera, llibertat de culte, fracàs i derrota Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMèxic Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientació1935 i Revolución Cristera Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt1474268 Filmaffinity: 167833 Rottentomatoes: m/the_last_christeros_2013 Letterboxd: los-ultimos-cristeros Allmovie: v547904 TCM: 870815 Metacritic: movie/the-last-christeros TMDB.org: 216928 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

En concloure la dècada de 1930, cinc pagesos duranguenses catòlics es neguen a rendir-se enfront del govern mexicà durant l'últim període de la Guerra Cristera, en la qual es pretenia reduir el poder de l'Església mexicana amb estrictes guerres anticlericals. Enmig de condicions poc favorables i escassos recursos i municions, el grup d'homes rebutgen l'amnistia i continuen lluitant a favor de la llibertat de culte i contra la persecució religiosa.

Producció modifica

Matías Meyer ofereix una pel·lícula de caràcter històric (alguns la qualifiquen de western) que retrata la realitat amb la màxima fidelitat als fets. La pel·lícula va ser filmat a la Sierra de Laurel, als Altos de Jalisco, entre els límits d'Aguascalientes i Zacatecas. El treball de filmació amb actors no professionals (alguns d'ells fins i tot són descendents de cristeros reals) va agregar autenticitat a l'obra cinematogràfica. Per a això, el director va visitar diversos pobles per a trobar a persones que encaixessin amb el paper, raó per la qual es va fer un treball extra perquè els actors se sentissin còmodes.

Fill de l'historiador Jean Meyer, el director va declarar en conferència de premsa que la pel·lícula no pretén «ser una lliçó d'Història ni molt menys. Es tracta que la gent s'identifiqui amb els personatges i desperti en ella la curiositat per conèixer els successos esdevinguts al país».[3]

Temes modifica

Malgrat tractar temes delicats com la política o l'Església mexicana, Meyer argumenta que el seu film «exposa una lluita per la llibertat, més enllà de les creences, de la fe, més que religiosa, en la possibilitat de canvi, la fe en un món millor i més just».[4]

Recepció modifica

Los últimos cristeros va ser una pel·lícula alternativa a la proposta de Dean Wright, Cristiada. Malgrat les bones crítiques, referències i èxit en diversos festivals (nacionals i internacionals), Meyer va reconèixer que al film li va faltar un distribuïdor. En el 2012, la pel·lícula va ser estrenada en la capital mexicana però no a la seva província, lloc on, segons Meyer, el film podia haver estat d'interès, pel fet que algunes persones (la gent gran) van participar en els esdeveniments històrics. Fins i tot esmenta que la propaganda de la pel·lícula es va donar "poble per poble" perquè la gent pogués veure-la. No obstant això, la producció va rebre peticions perquè la cinta es projectés a nivell acadèmic perquè es realitzessin discussions i debats sobre aquest tema.

Premis modifica

La pel·lícula va ser mereixedora dels següents premis i reconeixements:

Premi Data Categoria Receptors Resultat Ref.
Premi Ariel 2013 Millor pel·lícula LUC Producciones Nominat [6]
Millor director Matías Meyer Nominat
Millor guió adaptat Matías Meyer i Israel Cárdenas Nominat
Millor edició León Felipe González Nominat
Millor so Alejandro de Icaza i Raúl Locatelli Nominat
Millor banda sonora Galo Durán Nominat
Millor vestuari Nohemí González Nominat
Millor maquillatge Iñaki Legaspi Nominat

Referències modifica

  1. [enllaç sense format] https://www.zimbio.com/photos/Matias+Meyer/Last+Christeros+Premiere+2011+Toronto+International/pdEIaiN7yvV
  2. «TIFF List 2011: A Complete Guide To The Toronto International Film Festival», 12-09-2011. [Consulta: 31 maig 2020].
  3. «Matías Meyer despierta a Los últimos cristeros». Informador.com.mx, 30-03-2012 [Consulta: 14 febrer 2015].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Reyes, Rosario «Los últimos cristeros». , 23-07-2012, p. 46 [Consulta: 14 febrer 2015].
  5. Vértiz de la Fuente, Columba «"Los últimos cristeros" de Matías Meyer». , 25-03-2013, p. 72-73 [Consulta: 14 febrer 2015].
  6. ‘El premio’, Rodrigo Plá y Atenco, ganadores del Ariel 2013, Arístegui Noticias, 31 de maig de 2013

Enllaços externs modifica