Estrat |
Descripció[2] |
---|
1 |
Correspon a una ocupació tehueltxe. Els artefactes són pocs en nombre i representen la cultura tehueltxe.
|
2 |
Té molt pocs objectes arqueològics.
|
3 |
Va revelar nombrosos artefactes lítics que indiquen una ocupació més intensiva del lloc. Entre aquests es van trobar puntes de projectil, rascadors, raspadors curts i petits i ossos de guanacs, cérvols, guineus, rosegadors i aus.
|
4-5 |
Corresponen a una erupció volcànica. De fet, una capa de cendra és aquests nivells. No hi ha restes arqueològiques en aquestes dues capes anomenades «estèrils».
|
6-7 |
Corresponen a la cultura coneguda com «Casa Pedra» o «Casapedrenca», caracteritzada per una major quantitat d'eines lítiques probablement per a la caça del guanac. Aquesta cultura va florir fa 7.500 anys a la Patagònia. Durant les excavacions es van trobar moltes fulles retocades a les vores, rascadors grans, raspadors i ganivets.
|
8 |
És pobre en artefactes lítics. La cova probablement va estar despoblada en aquesta època.
|
9-10 |
Ofereixen una font important de la cultura material coneguda com «Toldense». Es van trobar dues puntes bifacials, altres puntes de llança triangulars i primes, una gran quantitat de rascadors i raspadors de grans dimensions. Els artefactes van ser datats per carboni 14 entre 9.000 i 11.000 anys. Van ser identificats ossos de guanac, nyandú i cavalls.
|
11-12 |
Han ofert nombrosos artefactes lítics, que daten d'entre 11.000 anys i 13.000 anys. Entre aquests objectes hi ha puntes unifacials, grans estelles de pedra més o menys treballades i poc retocades en les vores, alguns raspadors i rascadors, la qual cosa implica una ocupació de caçadors adaptats a l'estepa de la Patagònia. Caçaven cavalls com el parahip i camèlids com els guanacs. Aquesta fase tecnològica va afavorir el desenvolupament posterior de la «Cultura Toldense».
|