Obre el menú principal

Lou Dalfin és un grup occità i italià de música que nasqué l'any 1982 a les Valadas Occitanas, fundat per Sergio Berardo, amb l'objectiu de ressuscitar la música occitana tradicional.

Infotaula d'organitzacióLou Dalfin
Dades bàsiques
Tipus grup de música
Forma jurídica
Creació 1982
Organització i govern
Seu 

Lloc web Lloc web oficial
Musicbrainz: 67061b1f-948a-471f-91fd-309f98832d11 Songkick: 200248
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

El grup començà amb una gran aposta per l'acústica (acordions, violins, clarinets, flautes...) i amb un repertori històric i popular. Així, al principi editaren dos LP: En franso i ero de grando guero (1982) i L'aze d'alegre (1984).

El 1985 el grup se separa per dedicar-li temps a altres projectes musicals: L'arp, La Ciapa Rusa e Lou Nouvé de l'Argentiera entre d'altres. Lou Dalfin es recompon la tardor de 1990: Sergio és capaç de reunir músics provinents de diferents estils musicals, com ara folk, jazz i rock. En aquesta segona experiència el grup experimentà una transició des de la idea acústica inicial fins a l'actual. A més dels instruments tradicionals, són introduïts el baix, la bateria, la guitarra i altres instruments contemporanis. L'objectiu no és altre que oferir la música occitana a tothom. Per tant el canvi fou important, ja que es passava del folk al rock i al pop.

Els primers concerts es realitzen a les Valades Occitanes, i a poc a poc es van estenent pel territori de l'Occitània francesa. A més participen a diferents aplecs musicals com ara al Mercat de Música Viva de Vic, entre d'altres.

Amb més de 850 concerts a l'esquena, el grup viu actualment la seua etapa de maduresa: la unió dels instruments dels temps antics i els sons moderns es transmet mitjançant un llenguatge rebel, personal i respectuós amb el mateix passat.

L'any 2015 el periodista Paolo Ferrari publicà Vita e miracoli dei contrabbandieri di musica occitana,[1] una biografia des dels inicis del grup fins a l'actualitat.

El 2016 produeixen el primer videoclip de la seva llarga trajectòria, Los Taxis de Barcelona, gravat en part al barri d'Horta de Barcelona.

DiscografiaModifica

  • En franso i ero de grando guero (1982)
  • L'aze d'alegre (1984)
  • Jan l'Eiretto (1990)
  • Gibus, Bagase e Bandi (1995)
  • Radio Occitana Libra (1997)
  • Lo Viatge (1998)
  • La flor de Lou Dalfin (2001)
  • Sem encar ici (2003)
  • L'Oste del Diau (2004) vegeu Los Conscrits del Lengadòc
  • Al temps de Fèsta en Occitània (2005)
  • I Virasolelhs (2007)
  • Remescla (2009)
  • Cavalier faidit (2011)
  • Musica Endemica (2016)

ComponentsModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica