Louis Fréron
polític francès
Louis-Marie Stanislas Fréron (París, 17 d'agost de 1754 — Santo Domingo, 15 de juliol de 1802) fou un polític i periodista francès, representant a l'Assemblea Nacional durant la Revolució Francesa. El 1790 va fundar el diari L'Orateur du Peuple, que esdevindria l'altaveu de la facció antijacobina del país. El 1793 va reprimir durament les insurreccions girondines de Marsella i Toló i el 1794 va ser un dels instigadors de la caiguda de Maximilien de Robespierre. Va ser amant de Paulina Bonaparte i fou nomenat comissari a Santo Domingo durant l'època de la revolució Haitiana on va morir el 1802.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 agost 1754 París |
| Mort | 15 juliol 1802 (47 anys) Saint-Domingue (França) |
| Causa de mort | Causes naturals (Febre groga ) |
| Subprefecte | |
| Diputat de la Convenció Nacional | |
| Circumscripció electoral: París | |
| Dades personals | |
| Formació | Liceu Louis-le-Grand |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | periodista, polític |
| Partit | Montagnards |
| Participà en | |
| 5 maig 1789 | Revolució Francesa |
| Família | |
| Pare | Elie-Catherine Fréron |
Signatura  | |
Referències modifica
- ↑ «Louis Fréron». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louis Fréron |