Louis François de Boufflers
Louis François de Boufflers, duc de Boufflers i comte de Cagny (10 de gener, 1644 - 22 d'agost, de 1711) fou un militar (Mariscal de França) i aristòcrata francès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
_(Studio_of_Hyacinthe_Rigaud).jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 gener 1644 Crillon (França) |
| Mort | 22 agost 1711 (67 anys) Fontainebleau (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit de Terra francès |
| Rang militar | mariscal de França |
| Conflicte | Guerra francoholandesa |
| Altres | |
| Títol | Duc |
| Família | House of Boufflers (en)  |
| Cònjuge | Catherine Charlotte de Gramont |
| Fills | Louise Antoinette Charlotte de Boufflers, Joseph Marie de Boufflers |
| Pare | François II. de Boufflers |
| Parents | Adrien de Boufflers, pare del pare del pare |
| Premis | |
Nomenat comandant en cap de l'exèrcit francès al front italià, fou destituït després de ser derrotat a la Batalla de Carpi i fou rellevat pel Duc de Villeroy.
Expedient Militar
modificaIngressà a l'exèrcit i ja el 1663 serví al setge de Marsal, convertint-se en coronel de dragons el 1669. En la conquesta de Lorraine (1670) lluità a les ordres del Mariscal de Créquy.
Guerra francoholandesa
modificaEn la Guerra francoholandesa complí sota el Vescomte de Turenne, on es distingí per la seva habilitat i bravesa. El 1677 fou ascendit al grau de mariscal de camp.
Guerra dels Nou Anys
modificaEl 1681 fou nomenat tinent general i a l'inici de la Guerra dels Nou Anys fou nomenat comandant en cap de l'exèrcit francès del Mosel·la, on encadenà una sèrie de victòries: el 15 d'octubre de 1688 prengué la fortalesa Magúncia amb 20,000 soldats; després dirigí el cos d'exèrcit fins a Sambre i reforçà el duc de Luxemburg en vigílies de la Batalla de Fleurus (1690). Pels seus serveis fou nomenat el 1692 Mariscal de França i el 1694 se'l feia un duc de Boufflers.
Guerra de Successió Espanyola
modificaEl 1702, a l'inici de la Guerra de Successió Espanyola, fou nomenat comandant en cap de l'exèrcit francès de Flandes, al front continental. El 1703 aconseguí derrotar l'exèrcit holandès a la Batalla d'Eckeren. A partir de 1704, apartat ja de l'alt comandament, comandà les Guàrdies reials franceses.
El 1708, quan Lilla estava sota l'amenaça de setge pel Duc de Marlborough i el Príncep Eugeni de Savoia, Boufflers fou nomenat comandant en cap i durant tres mesos dirigí una resistència obstinada. El rei Lluís XIV de França l'honorà com si la defensa de Lilla hagués estat una victoria i se'l feia Par de França.
El 1709 però, quan les contínues derrotes borbòniques portaren França prop del col·lapse militar i econòmic, el Duc de Boufflers s'oferí novament per servir sota el comandament de Duc de Villars; malgrat tot, no pogueren evitar una nova derrota borbònica a la Batalla de Malplaquet.
El Duc de Boufflers morí a Fontainebleau el 22 d'agost, de 1711.
