Louis Kauffman
Louis Hirsch Kauffman (Potsdam, Estat de Nova York, Estats Units, 3 de febrer de 1945) és un matemàtic estatunidenc conegut per les seves contribucions a la teoria de nusos (hi destaquen el polinomi de Kauffman i el polinomi parèntesi de Kauffman). Actualment és professor de matemàtiques al campus de Chicago de la Universitat d'Illinois.
(2009) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 febrer 1945 (79 anys) Potsdam (Nova York) |
Formació | Universitat de Princeton |
Director de tesi | William Browder |
Activitat | |
Camp de treball | Topologia |
Ocupació | matemàtic, topòleg, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Chicago Universitat d'Illinois a Chicago |
Membre de | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Randall Harry Weiss (en) , Steven Karl Winker (en) , David James Hrencecin (en) , John Franklin Mathias (en) , Stefanos Panagiotis Gialamas (en) , Yumei Dang (en) , Fernando J. O. de Souza (en) , Heather Ann Dye (en) , Pedro Lopes (en) , Aaron Kaestner (en) i Jonathan Schneider (en) |
Premis | |
Biografia
modificaKauffman obtingué les qualificacions més altes de la seva graduació al Norwood Norfolk Central High School en 1962. Va obtenir el Bachelor of Science al MIT en 1966 i es doctorà en matemàtiques a la Universitat de Princeton en 1972 amb en William Browder com a director de la tesi.
Kauffman ha treballat d'investigador i professor a diverses universitats arreu del món, entre les quals s'hi compten la Universitat de Saragossa, la Universitat d'Iowa, l'Institute Hautes Etudes Scientifiques a Bures Sur Yevette, l'Institut Henri Poincaré de París, la Universitat de Bolonya, la Universidade Federal de Pernambuco a Recife i el Newton Institute de Cambridge.[1]
És també fundador i editor en cap del Journal of Knot Theory and Its Ramifications i editor de la World Scientific Book Series On Knots and Everything. Escriu a més una columna anomenada "Lògica Virtual" per la revista Cybernetics and Human Knowing.
Entre els anys 2005 i 2008 fou el president de l'American Society for Cybernetics. Kauffman toca el clarinet a la ChickenFat Klezmer Orchestra de Chicago.
Contribucions
modificaTot i ser especialista en topologia, Kauffman ha contribuït també als camps de l'àlgebra, la cibernètica i la física.[2] No obstant, les seves contribucions més famoses són el polinomi de Kauffman i el polinomi parèntesi de Kauffman.
Polinomi de Kauffman
modificaEn el camp de la teoria de nusos, el Polinomi de Kauffman és un polinomi de nusos de dues variables definit per Kauffman com
on és l'entortellament i és una isotopia regular invariant que generalitza el polinomi parèntesi.
Publicacions
modificaKauffman ha publicat més de 170 treballs, sobretot en els camps de la teoria de nusos i la física matemàtica.[1] Entre els seus llibres hi ha:
- 1987, On Knots, Princeton University Press 498 pp.
- 1993, Quantum Topology (Series on Knots & Everything), amb Randy A. Baadhio, World Scientific Pub Co Inc, 394 pp.
- 1994, Temperley-Lieb Recoupling Theory and Invariants of 3-Manifolds, amb Sostenes Lins, Princeton University Press, 312 pp.
- 1995, Knots and Applications (Series on Knots and Everything, Vol 6)
- 1995, The Interface of Knots and Physics: American Mathematical Society Short Course January 2-3, 1995 San Francisco, California (Proceedings of Symposia in Applied Mathematics), amb l'American Mathematical Society.
- 1998, Knots at Hellas 98: Proceedings of the International Conference on Knot Theory and Its Ramifications, amb Cameron McA. Gordon, Vaughan F. R. Jones i Sofia Lambropoulou,
- 1999, Ideal Knots, amb Andrzej Stasiak i Vsevolod Katritch, World Scientific Publishing Company, 414 pp.
- 2002, Hypercomplex Iterations: Distance Estimation and Higher Dimensional Fractals (Series on Knots and Everything, Vol 17), amb Yumei Dang i Daniel Sandin.
- 2006, Formal Knot Theory, Dover Publications, 272 pp.
- 2007, Intelligence of Low Dimensional Topology 2006, amb J. Scott Carter and Seiichi Kamada.
- 2012, Knots and Physics (4th ed.), World Scientific Publishing Company, ISBN 978-981-4383-00-4
Entre les seves publicacions també hi destaquen els articles:
- 2001, The Mathematics of Charles Sanders Peirce, a: Cybernetics & Human Knowing, Vol.8, no.1–2, 2001, pp. 79–110
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 http://www.math.uic.edu/~kauffman/569.html
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-09-17. [Consulta: 17 març 2017].