Louis Lefébure de Fourcy

matemàtic francès

Louis Lefébure de Fourcy (Port-au-Prince, 25 d'agost de 1787 - París, 12 de març de 1869) fou un matemàtic francès, conegut pels seus llibres de text.

Infotaula de personaLouis Lefébure de Fourcy
Louis Lefébure de Fourcy.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 agost 1787 Modifica el valor a Wikidata
Port-au-Prince (Haití) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 març 1869 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCementiri de Montparnasse[1] 48° 50′ 17″ N, 2° 19′ 37″ E / 48.83806°N,2.32694°E / 48.83806; 2.32694
Dades personals
FormacióÉcole Polytechnique
Conegut perLlibres de text
Activitat
Tesi doctoralÉquations générales du mouvement des fluides et application de ces équations à la théorie du son (1811)
Director de tesiSylvestre François Lacroix
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióLiceu Louis-le-Grand
École Polytechnique
Universitat de París
AlumnesVictor Hugo Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarEnginyer militar Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMarie Françoise Victoire Peyron
FillsMichel-Eugene Lefébure de Fourcy
Charles Lefébure de Fourcy
Cronologia
15 març 1869funeral (Sant Sulpici de París) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Oficial de la Legió d'Honor

Vida i ObraModifica

Nascut al actual Haití (abans colònia francesa), marxa amb la seva mare a Nantes quan tenia dos o tres anys. El seu pare, arruïnat, morirà a Haití el 1794, sense haver tornat a veure la seva família. Estudia de becari al Col·legi de la Marina i les Colònies, fins que el 1803 ingressa a l'École Polytechnique. En graduar-se, entra a l'Escola d'Artilleria de Metz, però ho deixa aviat, ja que no té intenció de seguir la carrera militar.[2]

El 1807 comença la seva col·laboració com a professor ajudant a l'École Polytechnique que ja no deixarà fins a la seva jubilació, passant per diversos càrrecs docents.[3] També ho compagina amb classes de matemàtiques al Liceu Louis-le-Grand (on serà professor dels germans Eugene i Victor Hugo) i a la Facultat de Ciències de la universitat de París (a partir de 1825 com a suplent de Lacroix i com a titular a partir de la mort d'aquest el 1843).[4]

A partir de 1827 escriu una sèrie de manuals que es convertiran en estàndards surant tot el segle XIX: Leçons de géométrie analytique,[5] Traité de géométrie descriptive, Leçons d'algèbre,[6] Éléments de trigonométrie, Théories du plus grand commun diviseur algébrique et de l'élimination entre deux équations à deux inconnues.

El 1861 li concedeixen una jubilació no sol·licitada de l'École Polytecnique i el 1863 es jubila voluntàriament de la Facultat de Ciències. La seva dona, amb qui havia tingut dos fills, Michel-Eugene i Charles (que també seran destacats científics), mor l'any següent.[7]

Lefébure de Fourcy va morir el 1869, el seu elogi fúnebre al cementiri de Montparnasse el llegeix J.A. Serret.

ReferènciesModifica

  1. L'any 1998 les seves despulles van ser traslladades al ossari del Cementiri del Père-Lachaise.
  2. Brasseur, pàgina 1.
  3. Grattan-Guinness, pàgines 235-236.
  4. Brasseur, pàgina 2.
  5. 4a edició de 1840; Gilain, pàgina 63.
  6. 2a edició de 1835; Gilain, pàgina 63.
  7. Brasseur, pàgina 3.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Louis Lefébure de Fourcy» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)