Louise Brough
Althea Louise Brough Clapp, més coneguda com a Louise Brough (Oklahoma City, Oklahoma, 11 de març de 1923 – Vista, Califòrnia, 3 de febrer de 2014) va ser una tennista estatunidenca activa durant les dècades dels 1940 i 1950.
Nom original | (en) Althea Louise Brough Clapp | ||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||||||||||||||
Naixement | (en) Althea Louise Brough 11 març 1923 Oklahoma City (Oklahoma) | ||||||||||||||||
Mort | 3 febrer 2014 (90 anys) Vista (Califòrnia) | ||||||||||||||||
Alçada | 1,71 m | ||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||
Ocupació | tennista | ||||||||||||||||
Patrimoni net estimat | 0 $ | ||||||||||||||||
Nacionalitat esportiva | Estats Units d'Amèrica | ||||||||||||||||
Esport | tennis | ||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||||
Va néixer a Oklahoma City però va créixer a Los Angeles després de que la seva família es traslladés a Beverly Hills quan tenia quatre anys. Es va casar amb el dentista estatunidenc Dr. Alan Clapp l'any 1958 però no van tenir descendència.[1]
Torneigs de Grand Slam
modificaIndividual: 14 (6−8)
modificaResultat | Núm. | Any | Campionat | Oponent | Marcador |
---|---|---|---|---|---|
Finalista | 1. | 1942 | US Championships | Pauline Betz | 6−4, 1−6, 4−6 |
Finalista | 2. | 1943 | US Championships (2) | Pauline Betz | 3−6, 7−5, 3−6 |
Finalista | 3. | 1946 | Wimbledon Championships | Pauline Betz | 2−6, 4−6 |
Guanyadora | 1. | 1947 | US Championships | Margaret Osborne duPont | 8−6, 4−6, 6−1 |
Guanyadora | 2. | 1948 | Wimbledon Championships | Doris Hart | 6−3, 8−6 |
Finalista | 4. | 1948 | US Championships (3) | Margaret Osborne duPont | 6−4, 4−6, 13−15 |
Guanyadora | 3. | 1949 | Wimbledon Championships (2) | Margaret Osborne duPont | 10−8, 1−6, 10−8 |
Guanyadora | 4. | 1950 | Australian Championships | Doris Hart | 6−4, 3−6, 6−4 |
Guanyadora | 5. | 1950 | Wimbledon Championships (3) | Margaret Osborne duPont | 6−1, 3−6, 6−1 |
Finalista | 5. | 1952 | Wimbledon Championships (2) | Maureen Connolly | 5−7, 3−6 |
Carrera tennística
modificaAls tretze anys va començar a jugar a tennis, i amb disset va guanyar el campionat júnior dels Estats Units. Va ser una de les tennistes més notables de la primera meitat del segle xx. La seva carrera tenística està íntimament lligada a Wimbledon, a on va aconseguir un total de tretze dels seus trenta-cinc grand slams - quatre en individuals, cinc en dobles femenins i quatre en dobles mixtos.[2][3]
El seu primer títol a les pistes de l'All-England Club de Londres el va guanyar l'any 1946. Amb la seva parella de dobles, Margaret Osborne duPont, van conquerir vint grans torneigs, nou dels quals ho van ser de forma consecutiva, una fita que encara no ha estat superada, i entre els quals Roland Garros, els Campionats de tennis dels Estats Units o els Campionats d'Austràlia. Es va convertir en número 1 del rànquing mundial el 1955, mantenint-se entre les deu millors tenistes durant setze anys de la seva carrera. El 1958 es va retirar del tenis actiu.[2][3][4]
La seva trajectòria va ser reconeguda el 1967, quan va passar a forma part del Saló de la Fama del Tenis. També Wimbledon, el 2010, va commemorar una de les seves fites més històriques, el 60è aniversari del seu triomf a les tres categories del campionat anglès. Va morir als noranta anys, a Vista, Estats Units.[5][2][6]
Referències
modifica- ↑ Goldstein, Richard. «Louise Brough Clapp, Tennis Champion at Midcentury, Dies at 90» (en anglès). The New York Times, 05-02-2014. [Consulta: 18 juliol 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Louise Brough: Tennis player...» (en anglès). The Independent. [Consulta: 12 juny 2014].
- ↑ 3,0 3,1 «PASSINGS: Louise Brough Clapp, Richard Bull, Michael Filerman» (en anglès). Los Angeles Times, 06-02-2014. [Consulta: 26 gener 2024].
- ↑ Evans, Richard «Louise Brough obituary» (en anglès). The Guardian, 05-02-2014. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «International Tennis Hall of Fame». [Consulta: 26 gener 2024].
- ↑ Langer, Emily «Louise Brough dies: tennis great of the 1940s and 50s». The Washington Post, 06-02-2014.