LoveMusik és un musical escrit per Alfred Uhry, usant una selecció de la música de Kurt Weill. La història explora el romanç i la vida de Kurt Weill i Lotte Lenya, basat en Speak Low (When You Speak Love): The Letters of Kurt Weill and Lotte Lenya, editat i traduït per Lys Symonette i Kim H. Kowalke.[1] Harold Prince havia llegit Speak Low i li va suggerir la idea d'un musical a Uhry. Uhry i Prince van treballar a LoveMusik durant quatre anys per convertir-lo en una obra escènica.[2] La història s'estén més de 25 anys, des de la primera trobada de Lenya i Weill com a artistes joves en lluita, fins a la seva popularitat a Europa i Amèrica, fins a la mort de Weill per un atac de cor als 50 anys.

Infotaula d'arts escèniquesLoveMusik
Tipusobra dramaticomusical Modifica el valor a Wikidata
CompositorKurt Weill Modifica el valor a Wikidata
LlibretistaAlfred Uhry Modifica el valor a Wikidata
IBDB: 455497 Modifica el valor a Wikidata

Produccions

modifica

El musical va ser produït a Broadway per a una estada limitada pel Manhattan Theatre Club al Biltmore Theatre començant les prèvies el 12 d'abril de 2007, estrenant-se el 3 de maig de 2007 i tancant-se el 24 de juny de 2007.[3] L'espectacle va ser dirigit per Harold Prince amb la posada en escena musical de Patricia Birch i protagonitzada per Michael Cerveris com Kurt Weill, Donna Murphy com Lotte Lenya, David Pittu com Bertolt Brecht i John Scherer com George Davis. El cor va incloure Judith Blazer, Edwin Cahill, Herndon Lackey, Erik Liberman, Ann Morrison, Graham Rowat, Rachel Ulanet i Jessica Wright.

La producció va rebre crítiques mixtes. Va destacar per les actuacions de Donna Murphy i Michael Cerveris. Per exemple, el crític del Theater Mania va escriure: «Cerveris: calculadament difident i constantment simpàtic com Weill».[4]Ben Brantley, a The New York Times, va escriure: «Dos retrats lluminosos i infusionats de la vida brillen des de dins d'un marc feixuc i pesat al Biltmore Theatre, on ahir a la nit es va estrenar "LoveMusik ". Aquest bio-musical sobre el matrimoni i la relació professional del compositor d'origen alemany Kurt Weill i l'actriu Lotte Lenya, dirigida per Harold Prince, és lenta, tediosa i (manté l'alè) ineludible».[5]

Sinopsi

modifica
Acte I

El 1924, Weill visita un amic a Europa i Lenya és enviat a conèixer-lo. Es veuen immediatament atrets l'un per l'altre i el seu posterior romanç i matrimoni segueixen el curs dels esdeveniments previs a la Segona Guerra Mundial a Alemanya. Weill col·labora amb Bertolt Brecht, i els dos escriuen The Threepenny Opera, entre altres obres importants. Però l'ego i la política de Brecht provoquen una ruptura, i els dos trenquen. Weill i Lenya es divorcien i es tornen a casar. A mesura que el Weill jueu es converteix en un compositor popular i reeixit, Weill i Lenya es veuen obligats a abandonar Alemanya.

Acte II

Ara als Estats Units, Weill té musicals d'èxit produïts a Broadway, com Lady in the Dark, i també passa temps a Califòrnia. La parella té un matrimoni obert: tots dos tenen altres interessos romàntics; i Weill és un obsés pel treball. Però es mantenen l'un amb l'altres fins a la seva mort el 1950. Lenya, tot i que va ser arrasada a la seva pèrdua, se li insta a tornar als escenaris amb Thpera Threepenny de Weill .

El musical utilitza cançons escrites per Weill per a escenaris musicals com One Touch of Venus, The Threepenny Opera, Rise and Fall of the City of Mahagonny, Street Scene, Knickerbocker Holiday, i Happy End, així com cançons individuals.

Numeros musicals

modifica
Acte I
  • Speak Low (Lletra d'Ogden Nash) — Kurt Weill i Lotte Lenya
  • Nanna's Lied (Lletra de Bertolt Brecht) — Dona a les escales
  • Kiddush — Weill's Family
  • Songs of the Rhineland (Lletra d'Ira Gershwin) — Família de Lenya
  • Klops Lied (Meatball Song) — Kurt Weill
  • Berlin Im Licht — Lotte Lenya
  • Wooden Wedding (Lletra d'Ogden Nash) — Kurt Weill, Lotte Lenya, Magistrat i Secretari del tribunal
  • Tango Ballad (Lletra de Bertolt Brecht) — Bertolt Brecht i Dones de Brecht
  • Alabama Song (Lletra de Bertolt Brecht) — Audicioners i Lotte Lenya
  • Girl of the Moment (Lletra d'Ira Gershwin) — Cor
  • Moritat (Lletra de Bertolt Brecht) — Bertolt Brecht, Lotte Lenya, Otto i Cor
  • Schickelgruber (Lletra de Howard Dietz) — Kurt Weill i Bertolt Brecht
  • Come to Paris (Lletra d'Ira Gershwin) — Cor
  • I Don't Love You (Lletra de Maurice Magre) — Kurt Weill i Lotte Lenya
  • Wouldn't You Like to Be on Broadway (Lletra de Langston Hughes i Elmer Rice) — Kurt Weill i Lotte Lenya
  • Alabama Song (Reprise) (Lletra de Bertolt Brecht) — Lotte Lenya, Kurt Weill, Bertolt Brecht i Cor
Acte II
  • How Can You Tell an American (Lletra de Maxwell Anderson) — Cor
  • Very, Very, Very (Lletra d'Ogden Nash) — Kurt Weill
  • It's Never Too Late to Mendelssohn (Lletra d'Ira Gershwin) — Kurt Weill, Lotte Lenya, Stenographer i Judge
  • Surabaya Johnny (Lletra de Bertolt Brecht) — Lotte Lenya
  • Youkali (Lletra de Roger Fernay) — Bertolt Brecht i Dones de Brecht
  • Buddy on the Night Shift (Lletra d'Oscar Hammerstein II) — Allen Lake
  • That's Him (Lletra d'Ogden Nash) — Kurt Weill
  • Hosannah Rockefeller (Lletra de Bertolt Brecht) — Bertolt Brecht i Brecht's Women
  • I Don't Love You (Reprise) (Lletra de Maurice Magre) — Lotte Lenya i Kurt Weill
  • The Illusion Wedding Show (Lletra d'Alan Jay Lerner) — George Davis i Cor
  • It Never Was You (Lletra de Maxwell Anderson) — Kurt Weill
  • A Bird of Passage (Lletra de Maxwell Anderson) — Cor
  • September Song (Lletra de Maxwell Anderson) — Lotte Lenya i George Davis

Premis i nominacions

modifica

Producció original de Broadway

modifica
Any Premi Categoria Nominat Resultat
2007 Premi Tony Millor actor protagonista de musical Michael Cerveris Nominat
Millor actriu protagonista de musical Donna Murphy Nominat
Millor actor de repartiment de musical David Pittu Nominat
Millors orquestracions Jonathan Tunick Nominat
Premi Drama Desk Musical més destacat Nominat
Llibret de Musical més destacat Alfred Uhry Nominat
Actor de musical més destacat Michael Cerveris Nominat
Actriu de musical més destacada Donna Murphy Guanyador
Actor de repartiment de musical més destacat David Pittu Nominat
Coreografia més destacada Patricia Birch Nominat
Director de Musical més destacat Harold Prince Nominat
Orquestracions més destacades Jonathan Tunick Guanyador
Escenografia més destacada Beowulf Boritt Nominat
Vestuari més destacat Judith Dolan Nominat
Il·lumianció més destacada Howell Binkley Nominat
Disseny de so més destacat Duncan Robert Edwards Nominat

Referències

modifica
  1. University of California Press (1996)
  2. Article from NPR.com
  3. Article Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine. Playbill.com
  4. Finkle, David. Review Arxivat 2008-07-06 a Wayback Machine. TheatreMania, April 30, 2007
  5. Brantley, Ben. Review The New York Times, April 2007

Enllaços externs

modifica