Luís de Freitas Branco

compositor portuguès

Luís de Freitas Branco (Lisboa, 12 d'octubre de 1890 - Lisboa, 27 de novembre de 1955), fou un compositor portuguès i una de les més importants personalitats de la cultura portuguesa del segle xx.

Plantilla:Infotaula personaLuís de Freitas Branco
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(pt) Luiz Maria da Costa de Freitas Branco Pedro Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 octubre 1890 Modifica el valor a Wikidata
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 novembre 1955 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereSimfonia Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJoly Braga Santos Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí, piano i orgue Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis


Musicbrainz: 7ae46f4c-ead4-437b-891d-f44b0a557ce7 Lieder.net: 4095 Discogs: 2257721 IMSLP: Category:Freitas_Branco,_Luís_de Allmusic: mn0002226747 Modifica el valor a Wikidata

Breu biografia

modifica

Va desenvolupar la seva activitat en diverses àrees de la vida cultural. Educat en el medi familiar, ben aviat va prendre contacte amb la música, estudiant violí i piano. Als 14 anys ja componia cançons que van atènyer una gran popularitat. Als 17 anys va començar la tasca de crític musical al Diário Ilustrado. També va estudiar orgue.

El 1910 s'instal·la a Berlín per tal d'estudiar composició, música antiga i metodologia d'història de la música. El maig de 1911 va viatjar a París on va tenir ocasió de conèixer Claude Debussy i el corrent estètic impressionista. El 1916 va ser nomenat director del Conservatori de Lisboa. Entre 1919 i 1924 en va ser subdirector.

Va mantenir relacions estretes amb diferents personatges de la vida cultural portuguesa, com ara Bento de Jesus Caraça i António Sérgio.

A partir de 1940 és acusat d'irreverent per comportar-se de manera "impròpia" a les aules i per fets de la seva vida privada, i va patir un procés que culminaria en la seva suspensió com a docent del Conservatori. A partir de llavors es va dedicar a la ràdio i als seus deixebles com ara en Joly Braga Santos.[1]

Enllaços externs

modifica
  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV, pàg. 1273. (ISBN|84-7291-226-4)