Luci Eli Cèsar

fill adoptiu d'Hadrià
(S'ha redirigit des de: Luci Aureli Ver Cèsar)

Luci Ceioni Còmmode (llatí: Lucius Ceionius Commodus), més tard Luci Eli Cèsar o Luci Eli Ver (llatí: Lucius Aelius Verus Caesar) fou un cèsar romà. Era fill de Luci Ceioni Còmmode, cònsol l'any 106, i fou adoptat per l'emperador Hadrià vers el 135 o 136, i llavors va prendre el seu nom adoptiu. Fou cònsol de Roma el 136 encara amb el nom de Luci Ceioni Còmmode, i altre cop el 137 ja amb el nom de Luci Eli Cèsar, fet que indicaria que l'adopció es va completar el 136. Després fou governador de Pannònia, però va morir sobtadament l'1 de gener del 138, uns mesos abans que el seu pare adoptiu. Fou pare de l'emperador Luci Ver.

Infotaula de personaLuci Eli Cèsar

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 gener 101 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort1r gener 138 Modifica el valor a Wikidata (36 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Tuberculosi Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturacastell de Sant'Angelo Modifica el valor a Wikidata
Governador romà
Cònsol romà
Senador romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia Antonina Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAvidia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsLuci Ver, Ceionia Fabia, Ceionia Plautia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesCeioni Còmmode i Hadrià Modifica el valor a Wikidata  i Plautia Fabia Modifica el valor a Wikidata
GermansCeionius Silvanus (en) Tradueix, Marc Cívica Bàrbar i Avidia Plautia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsHadrià (pare o mare adoptiva) Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 237356772 Modifica el valor a Wikidata

Origen i influències de parentiu modifica

Procedia d'una família de rang consular. El seu pare era Lucius Ceionius Commodus, cònsol del 106 sota l'emperador Trajà,[1] i el seu avi havia estat cònsol sufecte sota l'emperador Domicià.[2]

Sa mare es deia Plàutia i havia estat la primera esposa de Ceionius Commodus, però després s'havia casat amb Gai Avidi Nigrí un general que fou escollit cònsol sufecte l'any 110, amic de Trajà i condemnat a mort pel senat per una suposada conspiració a començaments de l'imperi d'Hadrià el 118. Després Plàutia podria haver-se tornat a casar amb Luci Tuti Cerealis.[3] D'aquest darrer matrimoni potser va tenir com a cunyat a Marcus Vettulenus Civica Barbarus, qui seria el cònsol epònim del 157.[3][4]

Personalitat modifica

La major part del que se sap sobre ell procedeix de la Història Augusta, un llibre de biografies de cèsars escrita al segle vi. Les primeres biografies de la col·lecció es consideren bastant fiables, i aquesta és la segona d'aquest treball.

Luci Eli era de salut fràgil i conegut per portar una vida frívola.[5] Les seves lectures preferides eren els poemes eròtics d'Ovidi i un llibre d'Apici. Va inventar un plat sumptuós que va anomenar tetrafarmacum, elaborat amb faisà, pits de truja, paó i crosta de pernil de porc.[6]

Vida política modifica

Va ser primer pretor i després governador (legatus Augusti propraetore) d'una de les províncies de Pannònia.[7] Va ser cònsol epònim una primera vegada el 136. Després va ser adoptat per l'emperador Hadrià i va rebre la potestat tribunícia malgrat la seva manca d'experiència, la seva salut feble i el seu caràcter mediocre.[5] Fou dues vegades epònim l'any següent, aquesta vegada amb el nom d'adopció Lucius Aelius Caesar.

Va morir l'1 de gener del 138, sis mesos abans que Hadrià, per tant no va arribar a ser emperador. La seva urna funerària està dins el mausoleu d'Hadrià.

Matrimoni i descendència modifica

Es va casar amb una dona anomenada Avidia, filla de Gai Avidi Nigrí, que també era mig germana pel matrimoni de la seva mare. Van tenir quatre fills:

Referències modifica

  1. Fasti Ostienses, CIL XIV, 244
  2. Prosopographia Imperii Romani:C 502
  3. 3,0 3,1 Pierre Charneux, Bulletin de correspondance hellénique, 1957, «M. Vettulenus Civica Barbarus», p. 125-131
  4. John D. Grainger, Roman Succession Crisis of AD 96-99 and the Reign of Nerva, ed.Routledge, 2003, p. 76
  5. 5,0 5,1 5,2 Paul Petit, Histoire générale de l'Empire romain, volum 1 - Le Haut-Empire, Seuil, 1974, p. 171-172.
  6. Història Augusta, Aelius Verus, 5
  7. Història Augusta, Aelius Verus, 3